Un full de ruta a dos temps

Junts pel Sí preveu celebrar eleccions constituents 18 mesos després del 27-S en cas de victòria dels partits del sí

06.09.2015 | 00:00
Acte de Junts pel Sí a Valls a finals d´agost.

La hipotètica victòria de les forces del sí en les pròximes eleccions del 27 de setembre deixa al descobert un seguit d'escenaris polítics i jurídics que Junts pel Sí vol blindar per dur a terme el procés. La ruta de la candidatura cap a la creació d'un Estat independent es divideix en dues fases.
La primera, que començaria després de les eleccions, contempla des d'una declaració d'inici del procés, la creació de les estructures d'Estat necessàries per a un govern de concentració fins a una posterior proclamació de la independència. La segona, de caràcter constituent, comprendria la celebració d'unes eleccions constituents i culminaria amb la Constitució catalana i la seva ratificació. Segons la voluntat de Junts pel Sí el procés seria reforçat políticament per un govern de concentració el més ampli possible, que gestionaria l'agenda de negociació amb l'Estat espanyol i l'agenda internacional.


1. Declaració solemne
Després de les eleccions, el Parlament de Catalunya acabat de constituir aprovaria una declaració solemne on s'informaria de l'inici del procés d'independència. El text serviria per informar a les autoritats de l'Estat espanyol, les europees i la comunitat internacional del nou procés que viuria Catalunya.
Des de l'inici del procés fins a la finalització del mateix, s'intensificarien les accions diplomàtiques internacionals per explicar el procés i buscar complicitats. Partint de la voluntat de permanència a la Unió Europea, caldria articular l'agenda internacional diplomàtica, que seria efectiva amb institucions com l'ONU, el Consell Europeu i la Cort Internacional.

2. Participació ciutadana per la Constitució
Immediatament després de la declaració solemne, la societat civil tindria un paper molt destacat amb la seva participació en debats per produir continguts que posin damunt la taula les bases de la futura Constitució catalana. En l'actualitat ja existeixen iniciatives civils, que van néixer després del 9N de 2014, i que fomenten de forma coordinada el debat ciutadà sobre el procés d'elaboració i proposen continguts per la futura possible Constitució.
Junts pel Sí preveu que la societat comenci a treballar en aquestes qüestions just després de la celebració de les eleccions i de la hipotètica victòria a les urnes d'una majoria nacionalista.

3. Estructures d'Estat i gestions diàries
Amb aquest punt finalitzaria el primer apartat de la primera fase. Junts pel Sí proposa que la Generalitat enllesteixi les estructures d'Estat per exercir la sobirania en aquells àmbits en què la Generalitat encara no exerceix en l'actualitat. Segons Junts pel Sí, les estructures d'estat s'haurien de dividir en quatre àmbits: estructures d'Estat del benestar, estructures econòmiques d'Estat, estructures per a l'acció exterior i estructures per a la Governança i reforçament de l'administració.
La voluntat política del partit és la de constituir un Govern de concentració obert a totes les forces polítiques disposades a implementar el mandat a favor de la independència. Des del govern de la Generalitat hi hauria certes tasques que s'haurien de mantenir per assegurar la cohesió social i la bona gestió del govern, com treballar per sortir de la crisi econòmica, crear ocupació i lluitar contra la pobresa.
El nou Govern hauria també de començar les negociacions amb l'Estat espanyol. Caldria repartir els actius (com els fons de la Seguretat Social) i passius (com els deutes de Catalunya avalats per Espanya i els deutes d'Espanya que podrien correspondre a Catalunya) amb el govern espanyo. Així mateix, també hauria d'acordar la subrogació de convenis, la gestió de les fronteres amb l'Estat espanyol, el traspàs dels funcionaris i elements energètics com la conca de l'Ebre o l'espai radioelèctric. Segons el full de ruta de Junts pel Sí, també s'hauria de negociar el repartiment de tots els béns materials que Espanya administra actualment a Catalunya, com les carreteres, els ports i els aeroports.

4. Proclamació i
desconnexió
Segons el full de ruta de Junts pel Sí, el segon apartat de la primera fase hauria de continuar amb la proclamació de la independència del Parlament de Catalunya, creant així un nou Estat. És en aquest moment en què també es proclamaria la desconnexió de l'ordenament jurídic espanyol a través de la Llei de Transitorietat Jurídica, que seria aprovada pel Parlament. Aquesta normativa regularia el règim de llengües, la figura del cap d'Estat, els drets dels ciutadans i la nacionalitat catalana, entre altres qüestions.
Així mateix, es contemplaria la continuïtat, mitjançant subrogació, dels contractes de l'Estat i de la Generalitat i la possibilitat que els funcionaris que prestin els seus serveis a l'Administració de l'Estat de Catalunya puguin integrar-se a l'Administració.

5. Llei procés
constituent
A partir d'aquí, tota l'atenció referent al procés constituent es traslladaria al Parlament de Catalunya. Seria immediatament després de l'entrada en vigor del nou marc jurídic transitori i seria mitjançant la Llei del procés constituent.
Aquesta llei regularia la fase parlamentària i refrendària del procés d'elaboració i aprovació de la Constitució, així com encaixaria la societat catalana en el nou projecte.


6. Eleccions
constituents
La segona fase suposa la part institucional del procés constitucional i començaria amb la convocatòria, per part del cap d'Estat, d'unes eleccions constituents. La convocatòria s'hauria de fer abans del 27 de març del 2017 (un període màxim de 18 mesos des de la celebració de les eleccions del 27 de setembre).
El full de ruta contempla que s'hi presentin tots els grups parlamentaris representats en la Cambra. El nou Parlament seria l'encarregat d'enllestir la Constitució catalana. Aquesta ponència constitucional comptaria també amb la participació ciutadana i s'encaixaria amb els resultats obtinguts dels debats de participació ciutadana de la primera fase
En cas que el govern espanyol bloquegés l'autogovern de Catalunya a través de decisions polítiques o jurídiques, el Govern i el Parlament català procedirien a la proclamació de la independència i a l'aprovació de la Llei de transitorietat jurídica.

7. Votació de
la Constitució
Segons el full de ruta plantejat per Junts pel Sí, el procés de transició nacional culminaria amb la ratificació de la Constitució catalana, que seria votada per referèndum, segons la candidatura de Junts pel Sí.
Junts pel Sí vol exercir la sobirania real en aquelles disposicions i decrets que han estat aprovats pel Parlament i pel Govern de Catalunya però que han estat recorreguts, suspesos o anul·lats pel Govern espanyol o les institucions estatals com el decret de pobresa energètica, la dació en pagament i llei de segones oportunitats, la llei d'horaris comercials, la prohibició d'extracció d'hidrocarburs per fractura hidràulica, l'impost sobre dipòsits bancaris i l'impost sobre energia nuclear i emissions contaminants de la indústria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema