UNES ELECCIONS PITJORS QUE MAI ABANS

08.09.2015 | 00:00
UNES ELECCIONS PITJORS QUE MAI ABANS

o hi ha democràcia sense eleccions. Però hi pot haver eleccions i no pas democràcia. En el segle XIII , Ramon Llull dedicà molt de temps a elaborar bones regles electorals, per usar en eleccions conventuals, que constituïen una democràcia singular i relativa..
Les primeres eleccions en molts de països, des de l'antiguitat esclavista grega i romana, a la revolució industrial, foren censitàries, és a dir amb la participació limitada als rics o als propietaris. En la Revolució Francesa hi hagué eleccions denominades «tumultuàries». S'anava a votar col·lectivament, sabent tothom per què o per a qui es votava. Era arriscat sortir-se del guió del moment. Que ningú s' esgarrifi del que exposo, perquè durant la Revolució Cultural xinesa tot fou encara pitjor.
El mateix passava en tots els règims comunistes, en que es solia votar per tongades, en els llocs de treball i mostrant la butlleta. Josep Pla explica com a la Itàlia feixista hi hagué miralls per a poder veure quina butlleta es triava darrera de les cortines destinades, en teoria, a aïllar el votant. Qui no votava feixista era apallissat i obligat veure oli de ricino, barbaritat que li causava un ridícul públic immens -defecar-se a sobre -- i eventualment la mort. Federico Fellini ho mostrà brutalment a Amarcord.
El 27-S no arribarem a tant, però Déu n'hi do. Ja són una barbaritat. Des de la Generalitat s'ha fet de tot i més. D'entrada encapçala la llista secessionista un personatge que, a hores d'ara, no és el candidat (al menys «de jure») a president de la Generalitat. Això ha creat situacions pintoresques i en crearà més. Qui participarà en el ?tradicional debat entre presidenciables. Un que no ho és o un que ho és però va de quart?
En la confecció de la inefable candidatura Junqueras va triar el seu íntim amic ?Romeva i ensarronà a Mas elaborant una candidatura on CDC es troba amb lupa. Però les rendes, el marc de demagògia ?mediàtica i les peles (alguns tipus de poder enriqueixen alguns) estan en mans de Mas.
En l'ordre jurídic formal costa tolerar que les eleccions hagin estat convocades per triar un nou poder autonòmic perquè, des del primer moment, només es digué que tenen la il·legal finalitat de declarar la secessió.
Es trasbalsa l'essència mateixa de la democràcia en no parlar de les finalitats institucionals reals, les de dret positiu, com és informar del hauria de marcar el contingut de la política real i obligada del nou executiu. En no parlar-ne, sembla com si l' economia, la sanitat, les polítiques socials i moltes altres, no existissin. Hi ha un frau de llei i un frau de democràcia real.
En el franquisme es votava (fal·laçment i ben poc) un «Caudillo por la gracia de Dios». Ara, a Catalunya, tenim davant un cabdill, com Verntallat ho fou del remences, per gràcia de la ben seva TV3 i les ben seves ( o, ai las, nostres) subvencions mediàtiques. És el pitjor que ens podia passar.
Sense això CDC no hauria pogut fer caure ERC en la trampa d'una inefable llista conjunta. Aleshores, el partit de Mas hauria pogut aspirar a només una trentena de diputats. ERC n'hauria pogut tenir més i Junqueras ser president de la Generalitat. En tot cas, val la pena fer notar que a hores d'ara la suma dels vots de CDC i d' ERC serà, segons totes les enquestes inferior als 71diputats que ara tenen en el Parlament sortint. Com a fracàs no està gens malament, sobretot si es té en compte que no hi haurà una majoria de vot independentista de CDC i ERC. El possible acord amb la CUP crea més incògnites que possibilitats de pacificació.
Posem-nos el cor a la mà. Algú coneix alguna situació comparable de martingales preelectorals, inclosa la data de votació, en un pont. Jo sé el que va ser el repugnant i feixistitzant «qualcumquismo» italià (1944), el «poujadisme» gal (anys 50) on va fer les seves primeres armes el feixistitzant Jean Marie Le Pen. Sense oblidar el també feixistitzant aprisme del peruà Víctor Raül Haya de la Torre. Estem en aquella línia. És la de dir de tot i més, irresponsablement. Tant al Perú com a Argentina es van cometre sengles errors monumentals. Encara ho estan pagant.
Als països citats hi hagué molts ciutadans honrats que es van prendre aquelles barbaritats com politiqueries de curta durada. Si la cosa independentista és derrotada, com crec i espero, caldrà temps per retornar el nostre tren a la via. Però si perdéssim encara seria pitjor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema