Tres exdiputades gironines reben les Medalles d'Honor del Parlament

Concepció Ferrer, Trinitat Neras i Helena Ferrer eren entre les primeres vuit diputades del parlamentarisme català

10.09.2015 | 00:00

Les primeres vuit diputades del parlamentarisme català i la Fundació Institut Guttmann van rebre ahir les medalles d'honor del Parlament en categoria d'or. Entre les premiades hi havia les exdiputades gironines de CiU, Concepció Ferrer, Trinitat Neras i Helena Ferrer.
L'acte va començar amb la glossa de la Fundació Institut Guttmann a càrrec de l'exconseller i expacient del centre Antoni Subirà. La mesa del Parlament va decidir entregar a l'entitat aquesta medalla amb motiu del seu cinquantè aniversari i com a reconeixement de la tasca pionera que fa i per la seva excel·lència en l'atenció i el tractament especialitzat de persones amb lesions medul·lars, que ha estat objecte de molts reconeixements a Catalunya i arreu. La presidenta de la cambra catalana, Núria de Gispert, va ser l'encarregada d'entregar el guardó al president de l'Institut, Francesc Homs i Ferret.
A continuació, De Gispert va entregar les medalles d'honor a les primeres diputades de la història del parlamentarisme català: Rosa Barenys, Maria Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Trinitat Neras, Assumpció Sallés i Marta Mata (aquesta a títol pòstum). Van ser diputades de CiU, PSC i el PSUC en la primera legislatura del Parlament restaurant elegit en les eleccions del 20 de març del 1980, de les quals enguany se'n commemora el 35è aniversari.
Van rebre la medalla pel seu caràcter pioner i per la seva implicació política en aquells anys inicials de la recuperació de la democràcia i de l'autogovern. De les 8 diputades que hi va haver en aquesta primera legislatura s'ha passat ara a 58 dels 135 escons totals.
El president de la Generalitat, Artur Mas, va cloure l'acte en una intervenció en la que va aprofitar per recordar la lluita de la dona per assolir el dret a vot, i també el de les persones de raça negra.

Reivindicació sobiranista
«Si al final tot això va ser possible va ser perquè hi va haver gent que va desafiar l'ordre establert i les inèrcies, va lluitar contra allò i va aconseguir amb persistència i fermesa canviar l'odre establert i trencar les inèrcies», va argumentar, fent així referència a l'actual moviment sobiranista que pretén que Catalunya esdevingui un estat independent.
També va aprofitar per recordar breument que el Parlament restaurat de l'any 80 va aprovar com a primera iniciativa i per unanimitat la llei de la festa nacional de Catalunya, que parlava d'aspirar al «ple recobrament nacional». «Parlava d'això i la votar tothom», va ironitzar.
Per la seva part, la presidenta del Parlament va ser més directa i ha subratllat que espera que l'any 2016, quan farà tres segles del Decret de Nova Planta, Catalunya estigui «establint les bases de quelcom nou, a l'altura del que demani un poble que ha decidit passar pàgina, que reclama el seu dret a ser, el seu dret a decidir què vol ser, i fins i tot el seu dret a equivocar-se quan decideixi què vol ser». «Podrem acostar-nos llavors a horitzons de llibertat treballant en un estatut jurídic i constitucional que doti la gent de les eines adients per progressar, que faci els homes i les dones de Catalunya plenament lliures i volgudament solidaris», va afegir.
Les cançons L'Estaca, de Lluís Llach, Al Vent, de Raimon, i Els Segadors van servir per cloure l'acte a càrrec del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu.
Van assistir a l'entrega de les medalles diversos membres del Govern, membres de la mesa de la diputació permanent i representants dels partits polítics excepte C's i CUP.
També hi era la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; l'inspector general de l'exèrcit; l'expresident de la Generalitat José Montilla, i els expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest ?Benach.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema