Artur Mas està radiant. La seva truita pot haver-se capgirat. D'estar molt malament només fa un parell de setmanes pot haver passat a estar força millor. Mas creu que la campanya electoral li ha estat molt favorable i que està vorejant, per sobre o per sota, la majoria absoluta, és a dir els 68 escons. Però vol assegurar-se que no li caldran els escons de la CUP. Aquesta avui està decidida a negar-los-hi. Per això Mas ha radicalitzat encara més les seves intervencions en voler segar l'herba sota els peus de la CUP. Vol mossegar part del seu vot. En qualsevol cas, continua estant ?lluny de la majoria del vot i també dels 71 escons que ERC i CiU van aconseguir sumar el 2012.

La recerca de Mas del vot de la CUP ve a ser com el carlisme volent arreplegar vot anarquista, com tant va fer l'ERC de Companys. De la bogeria hem passat a la bogeria i mitja. Entre altres desastres, perdrem un sector financer ja víctima de la corrupció i del mal govern, així com la poca credibilitat que ens quedava.

A més, continua la bona relació, per sota la taula, entre ERC, Raül Romeva, la CUP i fins i tot algun sector de Sí que es Pot. Si Mas quedés força per sota dels 68 escons i els vots de la CUP fossin tants com indiquen les enquestes no tinc ni el més mínim dubte que hi hauria un president de la Generalitat que seria independentista, però no es diria Mas, ni seria de CDC.

Tot l'immens mullader en el qual estem ficats fins al coll és només a causa que Mas va creure que la implantació d'un independentisme i d'un radicalisme extrems el podia salvar del seu fracàs polític i de gestió. Ara es veu que la fabricació artificiosa d'un estatisme ens ha portat a un impossible i innecessari independentisme que, ai las, es pot emportar (Déu ho vulgui) Mas.

A dia d'avui, CDC està duent a terme enquestes des del mateix partit, un dia sí i un altre no, en base a només 500 enquestats. Les fan per telèfon, em diuen que en base a falses o inexactes empreses o entitats, atès que si truquen dient que es tracta d'una enquesta política el telefonat sovint penja el telèfon. Després d'unes poques preguntes aparentment comercials o cíviques, de les quals ni anoten la resposta, es demana sofisticadament per la intenció de vot i per temes que puguin orientar el discurs electoral.

La font política (de CDC) que m'informa, també creu que per sota de 68 escons Mas es trobarà que des de la seva pròpia candidatura s'exigirà un altre candidat a ser elegit president de la Generalitat pel Parlament.

La font reconeix que aquesta situació era impensable fa quinze dies, quan l'independentisme ho veia tot molt negre. Paradoxalment, hauria estat la justa advertència dels bancs i caixes el que hauria implicat un insòlit canvi de tendència. Quadres bancaris amics meus ho consideren possible. Ho escric i no m'ho puc creure.

També hi ha hagut una actitud per part de sectors constitucionalistes que hauria d'haver estat millor. No han sabut donar un missatge en positiu, cosa certament difícil a hores d'ara. Però el fet és el fet.

En canvi el secessionisme ha sabut fer creure, o fer delirar a molts que, amb la cosa aquesta de la independència Catalunya seria un nou paradís terrenal. Haurien d'haver llegit el gran poeta alemany Fredrich Hölderlin que va afirmar que cada vegada que l'home diu que vol crear el Paradís sobre la Terra en realitat hi crea l'Infern. Un Infern que, aquí i ara, pot estar assegurat, malgrat que en el poc temps que queda seria lògica l'aparició del vot ocult antisecessionista. No cal oblidar que tot va de pocs milers de vots.

Guanyi qui guanyi, el dilluns continuarem estant molt malament, perquè la indignitat que s'ha sabut imposar des de la Generalitat, pot ser el preludi de tot i més. Els partidaris de la moderació haurien d'haver estat més actius i des de molt abans.

Ara queda demostrat que no estàvem vacunats contra els grans mals del segle XX. Ho aprendrem amb un alt cost en tots els terrenys, sigui quin sigui el resultat concret diumenge. Ja fa molt de temps que s'ha anat massa lluny.