Tenim -o teníem- dret a una vida pacífica i ordenada. Però potser estic equivocat, atès que ha desaparegut. En un país més culte i de millor tradició democràtica, la immensa majoria de la societat el tornaria a imposar. Però aquí hi ha qui troba gust i té com fons de comerç crear un mal viure creixent i literalment insuportable.

Goethe tenia raó en preferir la injustícia al desordre perquè creia que el desordre és la forma superior de la injustícia. I això que el gran escriptor de Weimar no va conèixer el que es pot fer quan es domina la comunicació social a pràcticament tot Catalunya.

Em meravello que aquí alguna cosa pugui funcionar. Prop meu, veig moltes equilibrades refugiades en l'autisme, la por i el desconcert. Es veuen -i em veig- com els personatges de la tragèdia grega, emportats per un malèvol personatge que vol mantenir la seva set de poder sigui com sigui.

Abans-d'ahir estava convençut que de manera relativament suau estàvem a punt d'entrar en un nou paradigma, per meres raons d'aritmètica elemental. Però la imputació de Mas que considero -com tots els companys advocats amb qui he parlar- adient en Dret ho pot haver canviat tot. No són imputacions mancades de base. Ara bé, ningú no pot acusar la CUP de no ser racional ni realista, atès que mai no s'ha compromès a ser-ho. És el fet que fa mil que acredita que un partit (CDC) ple de corrupció basat en el caciquisme i en el clientelisme, que també és vertical, autoritari, personalista i farcit de petulància, assumeix la involució ultraesquerrana. Conjuntament, volen assolir la destrucció de les forces transversals, les que han fet Europa.

Quant a la imputació judicial de Mas, només se m'acut una frase del col·laborador de Napoleó i diputat Antoine Boulay de la Meurthe (però atribuïda al més conegut Talleyrand i també a Fouché), en ocasió de l'assassinat del Duc D'Enghien: "És pitjor que un crim, és una falta". Té una versió final encara més adequada que substitueix "una falta" per "un error".

Error o falta que ha estat una mala cosa per a tots. En comptes d'haver d'anar-se'n per culpa d'un fracàs electoral ara Mas invoca -molt falsament- una persecució política. És quelcom semblant al que Pujol va fer en el cas Banca Catalana. Jo el vaig destapar amb un article que tenia dotze pàgines però el cap de secció d'un diari -no pas del director- el dividí, en contra del meu criteri, en una sèrie de dos. El segon no s'ha publicat mai, per pressió del Banc d'Espanya, al qual, ai las, Pujol va acusar, cent per cent falsament, d'haver-me informat. No hi coneixia a ningú, ni indirectament. En desenes d'anys d'informar de CDC he patit mil vegades el cínic ús i abús de la repugnant teoria de la conspiració. Fa ben poc, en el cas Innova i en la corrupció a Torredembarra també n'han fet un ús groller i del tot falsari.

Ara val precisar del tot que la convocació a declarar de Mas és una conseqüència directa del que demanà la defensa del propi Mas i la de les dues coimputades. Ahir ho exposava amb claredat el diari La Vanguardia, que no és pas contrari a Mas. En una documentada informació del seu cronista judicial escrivia: "El president en funcions (Mas) va demanar al tribunal comparèixer abans (sic) que els testimonis. La Fiscalia mantenia la tesi de que les declaracions dels imputats i dels testimonis podien anar en paral·lel. No feia falta que primer fossin els querellats. El jutge Abril ha decidit atendre la petició dels advocats d'Artur Mas". El text es pot trobar a internet posant "Mas declarará el 15 de octubre como imputado por el 9-N".

Una font judicial em diu que precisament el tribunal va voler deliberadament no convocar Mas durant la campanya electoral, cosa que creu que Mas volia, per fer victimisme, i que tampoc ha volgut esperar massa després del 27-S, per evitar que Mas acusés el tribunal de no convocar-lo. Per cert, ¿quants magistrats sabien que el dia 15 feia 70 anys de l'afusellament de Companys? Havien de saber-ho? Quin percentatge de catalans ho sap?

Literalment, ja no sé què dir. El que si sé és que, si fos més jove o més ric, fugiria. No sóc l'únic, ni el que fa mil, que pensa així. Tot plegat ha esdevingut inaguantable. A més, una font de CDC, però també farta de Mas, em diu que ara la cúpula del seu teòric partit parla de convocar la constitució del Parlament el mateix dia 15 i a la mateixa hora que la declaració judicial de Mas, per provocar un altre conflicte institucional. Em jura que ahir això estava pendent de com anava l'intent de forçar un parell de diputats de la CUP a deixar de votar com el seu partit. TV3 no en dirà res, però ¿què no diria si un partit constitucionalista intentés forçar el sentit del vot d'un diputat d'un altre partit? Això és la mare dels ous.