La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha estat declarant davant el TSJC durant poc més d'una hora per la seva responsabilitat en el procés participatiu del 9-N. A la sortida, Rigau ha explicat que ha declarat "tranquil·la de consciència" i segura de no haver comès "cap delicte". La consellera ha dit que ha traslladat al jutge la seva estranyesa pel "canvi de criteri dels fiscals" envers la querella que l'afecta, i ha defensat que en cap moment ni ella ni ningú del seu departament van "donar cap ordre als directors d'instituts" perquè obrissin els centres durant el 9-N. Rigau ha explicat també que ha mostrat el seu convenciment que les "competències de l'Estatut" permetien celebrar el 9-N.

Acompanyada pels seus advocats, entre els que hi havia Miquel Roca, la consellera en funcions ha sortit de la sala on estava declarant per atendre breument als nombrosos mitjans de comunicació. Irene Rigau ha explicat que ha respost a totes les preguntes que se li han fet relacionades amb la imputació per desobediència i pels delictes de malversació, prevaricació i usurpació de funcions que li atribueix la fiscalia.

Abans, però, la consellera assegura que ha volgut fer unes consideracions prèvies per deixar clara la seva posició davant el procés judicial iniciat arran del 9-N. En aquest sentit, Rigau ha mostrat la seva estranyesa pel "canvi de criteri" que va tenir la Fiscalia respecte de la querella que l'ha fet anar a declarar com imputada, destacant que inicialment va rebutjar la denúncia i després va acabar avalant-la. "Això ens porta a no entendre la situació", ha dit.

Segons la consellera, ha declarat davant el jutge "ben tranquil·la de consciència i amb l'absoluta tranquil·litat que no havia fet res negatiu ni delictiu" durant aquell 9-N. A més, Rigau afirma que també ha traslladat la seva seguretat que "una societat democràtica ha de poder conèixer l'opinió de la ciutadania". "Em semblava propi i adequat, no veia res negatiu en el que s'havia fet. A més, complia un mandat del Parlament de Catalunya i érem coneixedors de les competències en participació ciutadana que ens atorga l'Estatut", ha afegit, tot aclarint que per això li "semblava que l'ordenament jurídic no podia considerar delictiu" res del que es va fer per al 9-N.

Respecte de la polèmica sobre si Ensenyament va pressionar o no als directors dels centres educatius perquè obrissin les seves portes i permetessin la instal·lació de les urnes aquell 9 de novembre, Rigau ha mantingut el que ha vingut defensant des del primer dia. "Ni jo ni cap membre del departament vam donar cap ordre als directors. Els vam informar que les seves seus podien ser utilitzades i que el funcionament seria a través de voluntaris", ha assegurat que li ha dit al jutge.

Rigau també ha explicat que en la seva declaració ha volgut "que quedés clar" que ni ella ni el Govern van "desobeir" en cap moment. Per tal de sustentar-ho, ha al·legat que l'executiu havia presentat un "recurs d'aclariment sobre el que havia dit el Fiscal perquè volíem conèixer l'abast que tenia i estàvem a l'espera de la resposta". De la mateixa manera, la conseller ha fet saber al jutge que li va resultar "estranyíssim" que se li "atribuís un delicte d'enriquiment". "Ha quedat clar que ni jo ni cap membre del Govern vam fer res per enriquir-nos", ha sentenciat.

Després de la declaració, Rigau no ha volgut fer "valoracions polítiques" sobre el procés judicial i s'ha limitat a dir que "tot ha estat correcte" a l'interior de la sala.

Aplaudiments a la sortida

En sortir de l'edifici del TSJC, els ciutadans que encara esperaven a la porta han aplaudit i ovacionat Irene Rigau, que els ha saludat des de la distància. Els crits contra el procés judicial i en favor de la independència han acompanyat la sortida de la consellera fins que ha abandonat la zona.