El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va opinar ahir que els actes de suport als imputats pel 9-N són un "atac directe i sense pal·liatius a la independència judicial" i un qüestionament "encara més inadmissible" quan respon a una estratègia dissenyada per càrrecs públics.

En un comunicat remès ahir als mitjans, la sala de govern del TSJC alerta que "qüestionar de manera interessada que l'actuació dels tribunals de justícia només es deu a interessos polítics, promoure la desconfiança social i pretendre estratègies de pressió constitueix una negació de les bases de la nostra convivència política".

La sala de govern del TSJC va remetre aquest comunicat instants després que l'exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega, igual que l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau a primera hora del matí, haguessin acudit a declarar com a imputada pel 9N, acompanyada pel govern català gairebé en ple i davant centenars de manifestants, entre crits d'"independència". El TSJC manifesta que "no pot restar impassible quan constata que es convoquen manifestacions i concentracions a les portes del Palau de Justícia amb l'objectiu de qüestionar la legitimitat de jutges i, a més, pretendre influir en la seva presa de decisions".

"Això suposa un atac directe i sense pal·liatius a la independència judicial, posant en dubte un dels fonaments essencials de l'Estat Constitucional", sosté la nota de la sala de govern del TSJC. Per a l'alt tribunal català, la independència judicial "no és un privilegi dels jutges, sinó una garantia dels ciutadans", per la qual cosa "el seu qüestionament resulta encara més inadmissible quan respon a una estratègia afavorida, dissenyada i encapçalada per representants públics, alguns d'ells amb funcions de govern".

"En aquest sentit, la sala vol recordar el deure de no ingerència que vincula especialment a aquells que formen part d'altres poders, en els que s'organitza el nostre sistema polític", prossegueix el comunicat del TSJC. Per als magistrats de l'alt tribunal català, "només des del respecte als valors democràtics es pot garantir l'exercici i protecció dels drets fonamentals reconeguts en la nostra Constitució".

"I en aquesta mesura reclamem responsabilitat a aquells que tenen el deure de garantir la convivència en pau i llibertat", sosté la sala de govern del TSJC. El comunicat admet que totes les decisions jurisdiccionals que adoptin els jutges "estan sotmeses al control i a la crítica pública".