L'excoordinador general d'Esquerra Unida i Alternativa Jordi Miralles i Conte va morir ahir als 53 anys, segons van confirmar fonts del partit. Miralles va haver de ser ingressat a finals de juliol d'aquest any a l'Hospital de Bellvitge per una malaltia greu.

Va ser coordinador general d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) entre el 2000 i el 2012 i diputat d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya del 2003 al 2012, any en què va quedar fora de les llistes i va tornar a exercir la seva professió de carter.

A les eleccions municipals es va presentar amb les llistes de Movem Castelldefels i actualment era cinquè tinent d'alcalde i regidor del Pla de Barris i Urbanitzacions, Comerç, Turisme i Hostaleria. Jordi Miralles era llicenciat en història contemporània per la Universitat de Barcelona.

Va exercir de funcionari de Correus fins que es va incorporar a l'activitat política l'any 2000, quan va ser nomenat coordinador general d'Esquerra Unida i Alternativa, càrrec que va ostentar fins al 2012.Va ser diputat al Parlament de Catalunya del 2003 al 2012 i secretari tercer de la Mesa del Parlament de Catalunya del 2006 al 2010.

Jordi Miralles també va ser vicepresident de la coalició Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa, membre de la presidència federal d'Izquierda Unida, membre del comitè executiu del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del Consell de Presidents del Partit de l'Esquerra Europea i afiliat a Comissions Obreres.També va ser membre de la ponència negociadora de l'Estatut del 2006 i de la comissió mixta al Congrés dels Diputats.

Durant aquest període negociador va ser crític amb les posicions més conservadores a l'hora de redactar el text.A les eleccions del 2012 va quedar fora de les llistes, cosa que va fer que més d'un centenar de militants li donessin suport amb un manifest.

Des d'aleshores i fins a les eleccions municipals d'aquest any, Miralles va tornar a fer de carter.El juny del 2013, Jordi Miralles va impulsar un corrent crític dins d'EUiA amb el qual volia denunciar "la manca de pluralisme, les actituds oportunistes i els processos amb poques garanties", que, segons ell, s'havien viscut a la formació des de la sisena assemblea general, un cop Miralles va ser substituït per Joan Josep Nuet al capdavant d'EUiA.

L'excoordinador general d'EUiA va rebre el suport de sis membres més del Consell Nacional, entre ells l'exdiputada Mercè Civit i l'alcalde d'Altafulla, Fèlix Alonso.

A les eleccions municipals d'aquest any, Miralles es va presentar a les llistes de Movem Castelldefels i actualment era cinquè tinent d'alcalde de l'Ajuntament i regidor delegat de Comerç, Turisme, Hostaleria i Pla de Barris.

"Constructor de l'esquerra"

La mort de Miralles va sacsejar tot el món polític català, que ahir va voler mostrar el seu condol i reconèixer la tasca de l'exdirigent. El coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, va reivindicar a l'exlíder d'EUiA com a "constructor" de la unitat de les esquerres, sense el qual, ha remarcat, no hagués estat possible la coalició d'ICV-EUiA.

"És un dia dolorós perquè ens deixa un company i un amic", va afirmar Herrera, que va dir que Miralles era una persona "sàvia" i "imprescindible" per a l'esquerra, perquè "va construir la unitat" en un moment en el qual estava "trinxada".

També el coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, va expressar ahir en nom de tota l'organització la seva "consternació i tristesa".

"Sens dubte, l'exemple de la seva vida, de la seva jove però treballada existència, servirà per enfortir el vostre ànim i el de tots per afrontar amb integritat els reptes que ens depari el futur", va indicar el màxim dirigent d'IU.

Per la seva banda, el cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, va traslladar ahir el "més sentit" condol als familiars, amics i companys de Jordi Miralles. Romeva, que va formar part d'ICV-EUiA, va recordar l'excoordinador general d'Esquerra Unida i Alternativa i l'exdiputat com una persona "de gran compromís i ferms valors". CDC i ERC també van recordar a títol individual la figura de Miralles.

A nivell institucional, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va mostrar condol de la mesa de la diputació permanent per la mort de Miralles.També la delegada del Govern, María de los Llanos de Luna va enviar les seves condolències.

La presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, va voler expressar el seu condol i va recordar el seu "caràcter obert i dialogant tot i la discrepància ideològica".