Pere Macias

«A Madrid estan molt nerviosos, cada acció que duen a terme fa créixer l'independentisme»

18.10.2015 | 08:21
«A Madrid estan molt nerviosos, cada acció que duen a terme fa créixer l'independentisme»

Portaveu del grup català al Congrés, va anunciar dimecres que deixava la política després de dedicar-s'hi 30 anys. Tot i que continuarà formant part de la direcció de CDC fins al proper congrés, ja no formarà part de la llista electoral en les generals de desembre

Apa, a descansar, que ja tocava.

No encara, no encara, de moment estaré al Congrés fins que s'acabi la legislatura. I després tampoc serà un descans total, perquè deixo la política institucional però encara no deixo el càrrec a la direcció del partit.

Per què decideix deixar-ho precisament ara, que diuen que s'acosta un moment històric?

Ja no sé quants n'he viscut, de moments històrics (riu). Personalment ho he cregut convenient, el partit [CDC] es troba immers en un procés de refundació i això ha de significar canvi de gent en les institucions. Algú ha de marxar perquè d'altres puguin entrar.

I el mateix pel que fa la direcció del partit?

Sí, continuaré als càrrecs del partit fins al congrés, que serà el març.

I després sí, ja a descansar?

Després ja veurem què faig. Sóc professor universitari en excedència i això significa que automàticament quan deixi la política puc tornar a exercir. És una possibilitat, però de moment encara no ho sé del cert.

Quina porta giratòria agafarà?

Ha, ha. La meva porta giratòria és molt simple, i és automàtica: la de la universitat. No en tinc cap altra.

El que es porta és deixar la política i seure al consell d'administració d'una gran empresa.

Crec que aquí s'ha de diferenciar segons cada cas. Si un metge deixa un temps la medicina per dedicar-se a la política, és normal que quan torni a l'activitat privada ho faci en una empresa del sector mèdic. Era la seva feina i ara hi afegeix experiència en la gestió. Una altra cosa són els polítics que quan deixen el sector públic van a parar a empreses que res no tenen a veure amb el que feien abans. Aquestes són els que fan mal a la política.

En 30 anys que fa que està en política, els polítics han passat de ser admirats a ser escarnits. Per què?

Perquè en aquell moment veníem d'una etapa molt feble democràticament. I també, no es pot negar, que hi ha hagut actuacions d'alguns polítics que han debilitat la imatge del col·lectiu. Era injusta aquella aura d'éssers quasi superiors que teníem fa trenta anys, i és injust també això d'ara. Per exemple, té molt més mèrit ser alcalde actualment que trenta anys enrere, quan ho era jo.

Amb la seva experiència, com creu que acabarà el conflicte polític actual?

La meva experiència no és suficient per fer pronòstics d'aquest tipus, però crec que el procés s'està portant bastant bé i que hi ha possibilitats serioses que acabi amb èxit.

I "èxit" per a vostè què significaria, un bon acord financer i aquí no ha passat res?

En aquests moments, "èxit" només pot significar que Catalunya tingui un estat propi. I és on penso que acabarà la situació actual.

CDC s'ha tornat independentista. Vostè també?

Sí. CDC ha dut a terme un procés racional: si hi ha un contracte social entre Estat i ciutadans i l'Estat el trenca, els ciutadans estan legitimats a no voler formar part d'aquell Estat. Els ciutadans tenen ara l'expectativa d'un Estat que els garanteixi aquell contracte social.

Què es comenta a Madrid -i no em refereixo als taxistes- de la situació amb Catalunya?

Les classes dirigents? Doncs estan nervioses. Han dit en moltes ocasions que el procés està liquidat, que en Mas està liquidat... i quan veuen que cada acció en contra que duen a terme té com a conseqüència fer créixer l'independentisme, es posen nerviosos. Molt nerviosos.

La desobediència és el camí?

El camí ha de ser un camí de valors democràtics, però en determinat moment potser sí que és necessari un acte, no sé si de desobediència, però sí de fermesa, de plantar-se.

Què aconsella a Artur Mas que faci?

El millor consell que li puc donar és que no defraudi els ciutadans del país. Però és un consell sobrer, perquè en absolut crec que ho faci.

Va tractar molts anys Jordi Pujol, fins i tot en va ser conseller. Què va pensar quan va confessar que era un evasor?

Em va saber molt de greu. Després ho vas assumint, però en principi va ser un cop molt dur. Ara bé, es va equivocar i ho va reconèixer. Això no ens ha de fer oblidar que la seva obra de govern va ser d'una gran magnitud, molt important per a Catalunya. No es pot esborrar així de fàcil el valor de la seva obra. I a mi m'agrada defensar-la.

Com passarà a la història?

L'experiència em diu que la història la interpreta cadascú a la seva manera. Jo tinc l'esperança que la història li faci justícia i quedi per a la posteritat com el gran president que va ser.

I vostè, en què es va equivocar quan era conseller?

Suposo que en moltes coses. Un exemple: em sap molt greu no haver tirat endavant el Pla Territorial Metropolità que havia redactat Albert Serratosa, ara ho puc dir perquè malauradament és mort. Potser no vaig fer tot el que podia fer per tirar-lo endavant.

CDC està caient?

El que passa és que estem vivint una etapa política d'incertesa, però com a partit tenim el mateix nombre de diputats que el 2004. És cert que en les municipals vam patir un retrocés, però tot i així va ser el segon millor resultat de la nostra història. I això tenint en compte tot el que hem passat, que no és poc.

Amb quin polític ha fet més amistat a Madrid?

Amb molts, tinc molt bona relació amb el president del Congrés... malgrat ser d'aquest PP. També amb altres diputats del PP, del PSOE...

Ja vaig veure que aquest dia el president li donava la raó.

Bé, és que valora que jo no sóc un diputat conflictiu, dels que van allà a armar gresca. N'hi ha que juguen a això, jo no.

Un orador envejable?

M'agradava molt Josu Erkoreka, del PNV.

Algun diputat amb qui no voldria coincidir en un ascensor?

Amb dos o tres dels actuals ministres. No tots, però n'hi ha un parell o tres que...

Vostè és enginyer de ponts i camins: no és a temps de construir ponts entre Catalunya i Espanya?

A la vida sempre s'hi és a temps, de construir ponts, mai no es pot dir que no és possible una entesa. Però ho veig difícil, hi ha gent que ha fet el pitjor que es pot fer per construir un pont: allunyar les dues ribes del riu.

De què està més orgullós de tots aquests anys en política?

De les coses que han servit als ciutadans: que el tren arribés a l'aeroport de Barcelona, el túnel de Bracons, variants d'algunes poblacions... M'he equivocat? Segur que molt, però tinc la tranqul·litat d'haver-ho fet tan bé com he sabut.

I ara haurà d'abandonar alguna suite del Palace?

He, he, jo m'estic en un hotel que em costa 74 euros la nit, i encara m'en regalen una per cada deu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema