L'exdirectora de l'institut Pedraforca de l'Hospitalet de Llobregat Dolores Agenjo va reiterar ahir que es va sentir «pressionada» pel Departament d'Ensenyament perquè cedís l'edifici per al procés participatiu del 9-N.
La dona va declarar com a testimoni davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i va dir que va rebre diverses trucades pocs dies abans de les votacions. Ella va demanar una ordre per escrit, però aquesta no li va arribar mai, i per això, segons ella, va decidir no cedir el local ni comunicar als professors del centre que podien fer de voluntaris aquell diumenge.
El Pedraforca va ser l'únic institut que no va ser seu electoral aquell 9-N. Agenjo va explicar que altres directors de l'Hospitalet també tenien dubtes i es van intercanviar correus electrònics sobre la qüestió. Aquests correus estan aportats a la causa. De fet, va dir que molts directors tenien «por», però finalment van cedir els centres.
L'exdirectora va explicar que ella va assistir a la reunió que va organitzar el departament el 16 d'octubre amb diversos directors, i a la qual van assistir alguns càrrecs, com la delegada territorial de Barcelona, Montserrat Llobet. També va rebre una carta de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María Llanos de Luna, que advertia a tots els directors que no podien col·laborar en la celebració del 9-N. També algun inspector d'educació va recomanar als directors que demanessin una ordre per escrit per lliurar les claus, cosa que va fer ella.
Des d'Ensenyament no li van prometre l'escrit, i ella ja no va insistir més a demanar-lo. Tot i així, pocs dies abans del 9-N va rebre i fer trucades per concretar si arribava o no l'ordre per escrit i per si finalment cedia les claus o no.
Igualment, va dir que no va rebre els ordinadors que feia temps que havien demanat, tot i que Ensenyament sosté que els aparells usats el 9-N eren pels centres que els havien demanat prèviament i que després d'aquell diumenge van acabar destinats als col·legis i instituts que tocava.
La defensa, en canvi, manté que si no va obrir l'institut es demostra que no es va obligar ningú a fer-ho, i que les trucades que va rebre eren per saber si finalment cedia el local o no. A més, assegura que es volia saber si cedia les claus per si havien de buscar un centre alternatiu per fer les votacions, com va acabar passant.
«Sense represàlies»
Jordi Pina, advocat de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va dir als mitjans que l'exdirectora va admetre que altres directors, favorables al procés, no es van sentir pressionats, i ella no va saber concretar les pressions. Així, va opinar que el sentiment de pressió és molt subjectiu i ha recordat que Agenjo no va rebre cap represàlia per no cedir l'institut. A més, la va acusar de no traslladar al departament la petició de dos professors del seu centre que volien ser voluntaris.
També va dir que Agenjo demanava l'ordre per escrit per poder aportar-ho com a prova judicial. També va afirmar que després del 9-N va rebre al seu correu electrònic amenaces per no haver cedit el local. En declaracions a la premsa, Agenjo va dir que ara se sent «alliberada» per haver pogut declarar davant de la justícia.Agenjo, que va arribar al TSJC acompanyada de diversos companys i amics, va declarar prop d'una hora i va explicar el que ja havia dit anteriorment davant dels mitjans de comunicació. L'exdirectora es va prejubilar poc després del 9-N, però ho ha volgut desvincular dels fets, ja que la petició era d'abans del procés participatiu i la va ratificar després. A les eleccions municipals va tancar la llista de C's de L'Hospitalet i a les passades eleccions al Parlament del 27-S anava de número 23 a la llista per Barcelona, i per poc no va ser escollida diputada.
El Govern vol arxivar la causa
La consellera Irene Rigau va confirmar que la seva defensa i les de l'ex vicepresidenta del Govern Joana Ortega, i el president en funcions Artur Mas demanaran l'arxiu de la causa per la consulta alternativa del 9N.
Sobre la declaració com a testimoni de l'exdirectora, Rigau va dir que la responsable de l'institut, Dolors Agenjo, el que té és «profundes discrepàncies» amb el pla sobiranista de la Generalitat, i va recordar que Agenjo va concórrer a les eleccions amb Ciutadans.
La consellera Rigau va comentar que «per a mi no serà rellevant» el que digui Agenjo perquè «a la primera acusació que feia deia que se li havia obligat i se li havia donat instruccions, i ara ja parla d'informacions». «Si se li hagués donat una ordre, l'hauria hagut de complir. El seu discurs és més polític que administratiu», va rematar Rigau.
