Les sospites de comissions del 3% que l'agost passat van comportar el registre de la fundació Catdem de CDC s'estenen, amb l'operació desenvolupada avui per la Guàrdia Civil, a més empreses i ajuntaments, i apunten directament al finançament de CDC, que suma així fins a sis casos.
En una nova fase de l'operació Petrum, que dirigeix un jutge del Vendrell (Baix Penedès), la Guàrdia Civil registra des d'aquest matí la seu de CDC i ha detingut el seu administrador, Andreu Viloca, així com el director general d'Infraestructures de la Generalitat i empresaris sospitosos de pagar comissions il·lícites del 3% al partit liderat pel president Artur Mas.
Amb l'operació desplegada avui, l'ombra del 3% s'estén a més ajuntaments, per sospites d'adjudicacions d'obres en etapes en què els dirigia CDC, i amenacen de convertir aquest cas, inicialment centrat a l'Ajuntament de Torredembarra (Tarragonès) i l'empresa Teyco, en un dels més amargs amb els quals carrega el partit.
Des que fa deu anys l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall (PSC) va acusar de comissions CDC en ple debat parlamentari, cap de la mitja dotzena de casos de presumpta corrupció que assetgen la formació no havia apuntat tan directament al finançament de la formació nacionalista.
En una fase prèvia del cas, els indicis de pagament de comissions es van centrar exclusivament en la fundació Catdem, però amb base en la documentació intervinguda en el registre de la seva seu el mes d'agost passat la investigació ha fet un salt i s'ha situat directament després dels comptes econòmiques de la formació.
Precisament, la fundació Catdem està en el punt de mira del cas del Palau de la Música, ara pendent de judici i que els últims anys ha sembrat dubtes sobre el finançament del partit i ha comportat la imputació del seu extresorer Daniel Osàcar, per a qui la Fiscalia demana set anys i mig de presó pel seu paper clau en el pagament de comissions il·lícites de la constructora Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obra pública de la Generalitat.
Al costat dels dubtes que el sumari sobre l'espoliació del Palau de la Música va sembrar sobre el finançament de CDC, la formació va encaixar l'any passat una nova maçada amb la carta de confessió en la qual el seu emblemàtic dirigent i expresident de la Generalitat Jordi Pujol va admetre que la seva família va tenir una fortuna oculta a l'estranger durant més de trenta anys.
Precisament, la Fiscalia acaba de demanar que la causa que indaga la fortuna oculta de Jordi Pujol s'uneixi a la investigació que des de gener del 2013 dirigeix l'Audiència Nacional i en la qual segueix imputat el seu primogènit Jordi Pujol Ferrusola, per la seva relació amb presumptes moviments de divises de 32 milions d'euros que el jutge sospita que podrien correspondre a comissions il·legals.
La Fiscalia Anticorrupció pretén sumar les dues investigacions en una sola causa, convençuda que Jordi Pujol Ferrusola va dirigir durant dècades els negocis econòmics de la família i les operacions encaminades a blanquejar capitals obtinguts il·legalment.
La confessió de Pujol, que ha comportat la seva imputació, la de la seva dona i quatre dels seus fills, va passar setmanes després que el seu fill Oriol -un dels cridats a succeir Artur Mas al capdavant de CDC- abandonés la seva acta de diputat al Parlament i la secretaria general del partit.
Oriol Pujol segueix imputat des del març del 2013, pels delictes de suborn i tràfic d'influències, acusat de cobrar comissions il·lícites d'empresaris del sector de les ITV a canvi d'afavorir els seus interessos a través del grup parlamentari de CiU, que ell dirigia.
La justícia segueix també els passos del seu altre germà Oleguer, que el mes d'octubre passat va ser detingut durant unes hores i registrat el seu domicili per ordre de l'Audiència Nacional, que el manté imputat per blanqueig de capitals i frau fiscal.
Un altre dels fronts judicials que té oberts CDC té origen a Reus (Baix Camp), on un jutge investiga presumptes irregularitats en el grup d'empreses municipals Innova i en els contractes de l'Hospital Sant Joan de Déu de la població.
També la justícia està a punt de dictar sentència sobre un altre pes pesant de CDC, l'exalcalde de Lloret de Mar (Selva) i exdiputat Xavier Crespo, al qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va jutjar el juny passat acusat en el cas Clotilde d'acceptar donacions d'un empresari vinculat a la màfia russa a canvi d'afavorir els seus interessos urbanístics al municipi.
Un altre cas pendent de judici que afecta històrics dirigents de la formació convergent és l'anomenat Pretòria, en què els exalts càrrecs Macià Alavedra i Lluís Prenafeta afronten penes de sis anys i deu mesos de presó, per suposats cobraments de comissions en operacions urbanístiques a diversos ajuntaments, entre els quals el de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) quan el dirigia el socialista Bertomeu Muñoz.
