La caça major del tres per cent

23.10.2015 | 00:00
La caça major del tres per cent

«Els partidaris de Mas interpreten que tot plegat -el jutge, els fiscals, els forenses de documents triturats- obeeix a una conxorxa de Madrid, mentre que els seus adversaris s'afanyen a cavar-li la tomba. I a la balança de la CUP acaba de caure una boleta de plom al platet dels arguments contraris a investir un convergent»

Aliment per a la teoria de la conspiració: detenen el tresorer de Convergència tot just quan la CUP està pensant si contribueix a la investidura d'Artur Mas. Ha de ser una contribució activa, ja que amb la passiva no n'hi ha prou. Algun dels seus diputats ha de votar el líder convergent, i això ho han de decidir mentre la notícia és que el tresorer de CDC ha estat emmanillat i la seu del partit escorcollada pel suposat cobrament de comissions del 3% per adjudicacions d'obres i serveis tant des de la Generalitat com des d'ajuntaments governats per la formació.
La CUP va fer bandera del combat de la corrupció. El seu dirigent David Fernández va arribar a ser el diputat més ben valorat perquè va presidir amb mà de ferro i sense complaences la comissió parlamentària sobre el cas Pujol i el frau fiscal. Durant la campanya electoral els candidats van anunciar repetidament que no podien investir Mas per dues raons: les retallades i l'aroma persistent de la corrupció. Ara que els emissaris convergents a la taula de negociació els tempten amb la promesa d'un pla de xoc contra l'emergència social i una propina d'actes simbòlics de desobediència des del primer minut, justament ara vénen el jutge del Vendrell, la fiscalia anticorrupció i el servei de reconstrucció de papers triturats de la Guàrdia Civil, i actualitzen el tema del 3%, un Guadiana que no deixa mai de retornar des que Pasqual Maragall, essent president, el va elevar a la categoria de titular en un aspre debat parlamentari. Aquell dia, Artur Mas, cap de l'oposició, va agafar una emprenyada tan monumental que va amenaçar Maragall de rebentar el consens per la reforma de l'Estatut. Maragall se la va embeinar en benefici de l'objectiu principal, però des de llavors s'han succeït els episodis judicials que ajuden a entendre aquella reacció de l'actual President i candidat: intuïa o sabia que el 3% es convertiria en una mena de migranya episòdica però incurable.
Ara els partidaris de Mas interpreten que tot plegat -el jutge, els fiscals, els forenses de documents triturats- obeeix a una conxorxa de Madrid, «caça major», mentre que els seus adversaris s'afanyen a cavar-li la tomba. I a la balança de la CUP acaba de caure una boleta de plom al platet dels arguments contraris a investir un convergent com a President de la Generalitat, i encara menys l'actual cap del govern en funcions, que en el seu moment va mostrar una pell tan sensible a l'expressió «tres per cent».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema