la mare dels ous del darrer bram independentista, en forma de proposta de resolució del parlament, cal situar-la en un marc molt precís, que he pogut resseguir amb detall. Consisteix en el fet que Mas no té cap altre objectiu que no sigui ser reelegit president. Era sabut. Ara és resabut i indecent.

A dia d'avui la CUP continua oposant-se a aquella reelecció. Per superar aquesta oposició, ambdues parts acordaren avançar en temes considerats per Mas marginals, cosa al·lucinant, però ben certa.

Així, en una comissió formada per Jordi Turull-CDC-Marta Rovira-ERC- i dos membres de la CUP -Antonio Baños i Anna Gabriel-, van aparcar el tema Mas per passar a les reclamacions de la CUP. Fou així perquè CDC va creure que en cedir a tot el que reclamava la CUP aquesta acceptaria finalment, com contraprestació, recolzar la candidatura de Mas.

En això estem, amb CDC anant vers el «xoc de trens». Hi ha més camí per recórrer, ja que programàticament la CUP demana la sortida de la Unió Europea, de l'OCDE, de l'FMI i de l'OTAN. CDC pot arribar a acceptar aquestes bogeries a canvi que Mas pugui dipositar el seu darrere a la seva poltrona. En les reunions, Rull s'ha negat reiteradament a tan sols considerar la retirada de la candidatura de Mas. En canvi, ha acceptat reduir-la encara més. Ara admet que de 18 mesos passés a dotze. Però la seva línia genèrica és la desvergonyida alternativa «O jo o el diluvi».

Un dels grans fets amagats és la voluntat de Mas de poder estructurar un nou marc sanitari, després de la destrucció de la sanitat pública. Com he escrit mil vegades això té a veure amb el finançament de l'agònica CDC.

El que està passant ha esverat als empresaris del sectors de la construcció i per això es veu un relleu per part del «sector de negocis sanitaris de CDC». Tothom ho sap i alguns esperem novetats importants aviat. Poden ser salades. El paper del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, on el poder fàctic és Jaume Aubía, de CDC, s'ha saltat massa línies vermells..

Fonts de la cúpula de CDC em diuen que no creuen que Mas canviï de criteri. Afirma que arribarà fins al final, fins i tot podent forçar unes altres eleccions. Ningú no les vol perquè totes les forces independentistes podrien perdre vot, especialment CDC. Podria quedar-se amb una dotzena de diputats.

Una font de CDC que ha vist enquestes internes relatives a les properes generals em diu que poden ser guanyades per Ciutadans, seguits d' ERC i potser pel PSC. O sigui que CDC quedaria en tercer o quart lloc. M'afirma categòricament que «el 20-D no servirà per revifar CDC sinó per acabar d'enfonsar-la». Afegeix: «A Mas li sorgirà una forta oposició des de dintre. Ho considero segur». «Sortirà a la llum - conclou - qui controlava, des de dalt de tot, els gerents de CDC».

Però a Mas se li'n fot. Fa seva, en els fets, una frase de l'himne falangista «impasible el ademán presente en nuestro afán». En gestualitat, els feixismes i el populismes tenen força en comú. Ambdós comparteixen amb Nietzsche el concepte d'«Übermensch» (Superhome).

En tota aquesta anàlisi hi ha un interrogant: quin serà el grau d'obligada intervenció del poder judicial, quan es produirà i quina reacció causarà en l'opinió independentista. Un altre fet col·lateral poden ser altres violacions greus de la legalitat. En aquest sentit poso notarialment de relleu que el president d'edat en la constitució del parlament -Julià de Jódar, de la CUP- va proferir, al final del seu parlament institucional, el crit de «Visca la Terra» considerat sovint una al·lusió a l'organització terrorista Terra Lliure. Ningú ho ha posat de relleu. Ara no ha d'interessar un record a aquella trista i sagnant realitat.

Un aspecte avui palès és el paper clau de la manipulació propagandística efectuada per la Generalitat. A Catalunya no hi ha cap pol informatiu fort i seriós que ho contraresti. És cruel i intolerable. No és capaç de veure-ho Rajoy? En alguns fronts de la Segona Guerra Mundial, de cada quatre obusos de morter britànics, un estava ple de fulls de propaganda.