La Fiscalia tornarà a demanar presó per a l'exdirector d'Infraestructures de la Generalitat Josep Antoni Rosell després que es trobessin 80.000 euros en metàl·lic en una caixa forta que se li atribueix, a l'hora que ha rebutjat excarcerar de moment al tresorer de CDC, Andreu Viloca.

Segons han informat a Efe fonts de la investigació, aquesta és la pretensió d'Anticorrupció després de la troballa dels diners a la caixa de cabals que es va obrir la setmana passada davant del jutge del Vendrell instructor del cas de les presumptes comissions pagades per empresaris a CDC a canvi d'adjudicacions públiques.

En aquesta caixa forta també es va trobar diversa documentació, el mateix que a set maletins que es van obrir en presència del jutge i les parts, uns papers que està analitzant la Guàrdia Civil.

L'existència d'aquesta caixa forta és un dels motius que van portar a la Fiscalia a demanar al jutge que ordenés l'ingrés a la presó sense fiança de Rosell, a l'entendre que era una mostra de la seva intenció de destruir proves incriminatòries, però el magistrat instructor va descartar la petició de la Fiscalia i el va deixar en llibertat.

En el cas de Viloca, el jutge sí que va decretar la seva entrada a la presó per risc de destrucció de proves i després la seva defensa va recórrer aquesta mesura i va demanar la seva excarceració.

No obstant això, Anticorrupció s'ha oposat avui en un escrit a que se li excarceri, ja que creu que encara pot tenir en el seu poder mitjans probatoris i existeix el risc que els destrueixi.

Després del registre fa uns dies de la seu de CDC, de l'empresa pública Infraestructures.cat que dirigia Rosell, així com dels domicilis d'aquest últim i de Viloca, de les seus de sis empreses i de dos ajuntaments, la Guàrdia Civil ha d'analitzar ara tota la informació confiscada.

Els agents també van entrar a la casa en Las Rozas (Madrid) de Sergio Lerma, directiu d'Oproler -una de les sis empreses registrades que suposadament van pagar comissions a CDC-, on es van trobar 234.000 euros en metàl·lic.

Ara, els investigadors es plantegen demanar informació a altres països, mitjançant comissions rogatòries, per intentar descobrir si els implicats en aquest cas van poder haver blanquejat diners.

També esperen que, com va passar en altres casos com Gürtel, siguin les autoritats d'aquests països les que informin a la justícia espanyola de si algun dels imputats -especialment Viloca i Rosell- tenen capitals fora d'Espanya.

Encara que no es preveuen noves detencions per aquest cas, els investigadors sospiten que més empreses van pagar comissions a CDC, unes "mossegades" que no tenien per què ajustar-se a un 3 per cent de l'obra pública que rebien a canvi, sinó que fluctuaven.

En el cas d'aquestes noves empreses, no planegen efectuar més registres sinó més aviat requeriments d'informació, ja que es tractaria en principi de contractes de menor quantia que els analitzats fins ara.

Un jutjat del Vendrell (Baix Penedès) investiga aquestes presumptes comissions al partit que va fundar l'expresident català Jordi Pujol, encara que de moment no s'han trobat connexions entre la fortuna trobada a la família Pujol a Andorra i aquests pagaments d'empresaris.

En aquesta causa s'apunta a una possible finançament irregular del partit nacionalista, per la qual cosa la Fiscalia descarta unir la investigació als casos que porten un magistrat de l'Audiència Nacional i una jutge de Barcelona sobre l'origen dels diners dels Pujol.

Sí que podria donar-se el cas, segons les mateixes fonts, que la investigació a CDC acabi a l'Audiència Nacional, encara que sol si hi ha indicis de blanqueig de diners a l'estranger, però en aquest cas s'instruiria com causa separada de la que indaga a la família Pujol.