El futur arquebisbe de Barcelona arriba amb «certa por» però amb la mà estesa

Omella assegura que ve «amb l'actitud de conèixer i escoltar», i Sistach li valora la «inquietud social»

07.11.2015 | 00:00
El futur arquebisbe de Barcelona arriba amb «certa por» però amb la mà estesa

El nou arquebisbe de Barcelona, fins ara bisbe de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Juan José Omella, va afirmar que acudeix al seu nou destí amb «la mà estesa», amb «una actitud de pastor» i, primer, amb «l'actitud d'obrir bé els ulls, de conèixer i d'escoltar».
A tot això, el nou prelat també va admetre una «certa por» perquè passa a treballar en una Diòcesi molt gran i pot haver-hi «certa falta de proximitat», per la qual cosa va ironitzar dient que en aquests dies es recorda de l'actor aragonès Paco Martínez Soria, quan deia que «la ciutat no és per a mi».
Omella -Cretas, Terol, 1946-, en una roda informativa a Logronyo després de conèixer-se el seu nomenament com a arquebisbe de Barcelona per part del Vaticà, va afegir que, després de veure, conèixer i escoltar, «ja anirem veient el que l'Església de Catalunya ha anat fent al llarg d'aquests anys i el que puc impulsar jo també des del que sé i puc fer».
Omella va recordar que els seus professors li deien que, quan s'arriba de capellà a un poble, «el que també val per als bisbes», el primer any s'ha de «veure, sentir i callar per impregnar-te la cultura d'on vas» i «tant de bo també ho sàpiga jo fer a Catalunya i aprengui de les coses bones que tenen els catalans, que són moltes». «Vaig amb l'actitud del pastor que pasturarà l'Església, no sóc un polític que farà política. Sóc un pastor que coneixerà les seves ovelles, on hi ha pensaments de tota classe, hi ha gent gran, jove, d'un sentiment i el que vull és estendre la mà, conèixer i escoltar», va defensar.
«Tinc desitjos de conèixer-los, els estendré la mà a tots i com que Catalunya és una terra molt acollidora (...), segur que, agafats de la mà, sabrem caminar i construir aquesta societat i aquesta Església que, entre tots, hem de fer, d'esperança per als homes del nostre món», va assegurar. El seu poble natal és a tres quilòmetres de la província de Tarragona, per la qual cosa sempre ha estat «molt a prop de les preocupacions, inquietuds i forma de ser de Catalunya», encara que ara està una mica distant de la problemàtica que viu Catalunya, encara que la segueix de prop.
Va reconèixer que entén aquells als que els agradaria que l'arquebisbe de Barcelona fos català, però «no passa res, ens anirem coneixent» i va defensar que «el fregament també crea amor».
Omella va admetre que no coneix bé la seva nova Diòcesi, però hi ha reptes comuns a totes, com el relacionat amb la pastoral missionera, la família, els joves, la secularització d'Europa i va al·ludir a la necessitat d'un gran pacte social contra la pobresa, en què tots treballin junts pel bé comú.
El nou arquebisbe parla francès, italià i català i, respecte a aquest últim, va dir que «parlo un català dolent, com el parlen en el meu poble, xapurrejo, però m'acaba d'entrevistar un periodista català i diu que el parlo bé», va fer broma.

Relleu el 26 de desembre
Martínez Sistach, que el pròxim dia 26 de desembre, dia de Sant Esteve, serà rellevat en el càrrec per l'actual bisbe de Logronyo, va valorar del seu successor la seva «inquietud social». Sistach, que es retirarà a viure a la residència sarcerdotal Sant Josep Oriol de Barcelona, va dir que confia plenament en el criteri del Papa per escollir successor i es va mostrar «segur» que s'adaptarà a Catalunya. El nomenament d'Omella també va ser ben vist per sectors eclesiàstics com Església Plural, i també per la Generalitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema