El Parlament va aprovar ahir la resolució de Junts pel Sí i la CUP, a través de la qual la cambra catalana declara «l'inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república». La resta de grup parlamentaris, C's, PSC, PPC i Catalunya Sí que es Pot, hi van votar en contra. Un dels punts més polèmics del text aprovat és el que avisa que el Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol i, en particular, del Tribunal Constitucional. La resolució també estableix l'obertura d'un procés constituent «no subordinat».

La declaració, de nou punts, constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27-S «es basa en una majoria d'escons de les forces parlamentàries amb l'objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i amb una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l'obertura d'un procés constituent no subordinat». En aquest sentit, declara l'inici del procés de creació de l'estat en forma de república, que partirà d'un «procés constituent, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana».

Així mateix, reclama a l'Executiu català que adopti les mesures necessàries per fer afectives aquestes declaracions, i aposta per iniciar en 30 dies la tramitació de tres lleis bàsiques per a la desconnexió: la del procés constituent, la de la seguretat social i la d'hisenda pública.

L'últim punt de la declaració remarca la «voluntat d'inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d'un estat català independent en forma de república», i així ho posa en coneixement de l'Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.

A més, la resolució insta explícitament el nou Govern a «complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats» del Parlament, per «blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l'Estat espanyol». També es va aprovar l'annex de la resolució de JxSí i la CUP que concreta alguns dels temes en els quals el futur Govern només complirà la legislació catalana. Per exemple, posarà en marxa les mesures de la llei contra la pobresa energètica, suspesa pel Tribunal Constitucional; no aplicarà la llei Wert; donarà suport als ajuntaments perquè no apliquin la LRSAL; facilitarà l'asil «al màxim nombre» de refugiats, més enllà de les decisions del Govern espanyol; i renegociarà el deute de la Generalitat per tal de reduir-lo.

Segons la resolució aprovada, el futur Govern també garantirà el reallotjament de les persones desnonandes; evitarà que cap persona es vegi privada de la cobertura sanitària sigui quin sigui el seu origen i classe social; desobeirà part de la llei de seguretat ciutadana; i es regirà per la llei catalana d'igualtat efectiva de dones i homes per regular el dret a l'avortament.

Ciutadans, PSC i PP havien demanat que els 135 diputats haguessin de votar en veu alta els dos punts que plantegen desobeir les institucions espanyoles, però JxS i la CUP ho van rebutjar i es va procedir a una votació ordinària, no secreta, en què de tota manera va quedar reflectit al panell electrònic de l'hemicicle quins parlamentaris han votat a favor de la resolució.

La resolució de JxS i la CUP contenia gestos de complicitat socials amb la intenció d'atreure's el suport de Catalunya Sí que es Pot, però el grup que encapçala Lluís Rabell va votar en contra i es va limitar a defensar la seva pròpia proposta de resolució, rebutjada pel ple.

Catalunya Sí que es Pot també demanava que el Parlament presentés durant el primer trimestre del 2016 davant el Congrés una proposta per reformar la llei orgànica de referèndums. Finalment, el text que va ser rebutjar també preveu «nous i més enèrgics processos de mobilització social i ciutadana» en cas que en finalitzar el 2016 quedés «bloquejada políticament» l'opció d'un referèndum d'autodeterminació.

El Parlament també va rebutjar les esmenes presentades pel PPC, que demanaven al futur Govern que «abandonés el procés independentista i la política de separació i confrontació entre catalans». Així mateix, també instava a una aposta pel diàleg «sincer i lleial», dins del marc legal, amb el Govern espanyol com a via per assegurar la «convivència pacífica i democràtica» i a centrar els esforços a contribuir a generar un clima propici per al creixement econòmic. El text rebutjat dels populars també constatava que l'activitat del Parlament s'ha d'ajustar al marc constitucional i estatutari i a la resta de l'ordenament jurídic.