Acabar amb Mas o acabarà la llibertat d'expressió

«Unint els dos temes -Mas i la moció?-, perquè ho estan, pot dir-se que l'aventurisme de Mas és la causa del mal causat. En llatí, causa, causae, causa causorum»

12.11.2015 | 07:54
Acabar amb Mas o acabarà la llibertat d'expressió

l'economista i polític catalanista moderat Jaume Carner Romeu (1867-1934) fou també un excel·lent ministre d' Hisenda d' Espanya. Va dir a les Corts espanyoles, com ministre, el 14 de juny del 1934, que «La República acaba amb Joan March o Joan March acaba amb la República».

Carner era avi del fundador i president del PSC, així com president del Parlament català, Joan Raventós Carner (1927-2004). Fou molt amic meu. El vaig conèixer quan jo era un molt jove estudiant antifranquista i ell un professor de Dret expedientat i processat. Sempre el vaig tenir per una persona honesta.

El 1932, Carner va ser premonitori: el financer mallorquí, acusat de ser un espectacular contrabandista, en particular durant la Primera Guerra Mundial, fou un gran finançador del cop d'Estat del general Franco. Parafrasejant Carner, afirmo amb tota seriositat que si Mas continua estant en la vida política activa, els periodistes honestos podem acabar caient com mosques. Durant anys i amb subvencions, s'ha carregat la seriositat que va dominar la comunicació social catalana. Es pot parlar d'un abans i d'un després de Mas (que desitjo que sigui aviat, si pogués ser demà) del periodisme català. L'ha intentat destrossar i Déu n'hi do el que ho ha aconseguit.

Ahir Mas hi va excel·lir. El cop que fa milions va voler tapar el seu fracàs, a culminar avui mateix, com novament aspirant a president de la Generalitat, amb una contrainformació que ho tapés. Usà l'òbvia acció judicial contra la moció secessionista. En tot Estat europeu per fer un referèndum o per a qualsevol acció jurídica important cal respectar el marc legal democràtic. Si aquest no ho permet, es pot intentar canviar-lo, usant també els mitjans legals. Ho va fer el lehendakari Ibarretxe. El tema important d'ahir era l'anada de Mas vers la fi de la seva carrera política. Al seu costat l'acció judicial del Govern espanyol era una acció legal obligada. Unint el dos temes -Mas i la moció?- perquè ho estan i molt, pot justament dir-se que l'aventurisme de Mas és la causa del mal causat. En llatí, «causa causae, causa causorum», un aforisme jurídic molt conegut i mil vegades usat pels tribunals. Jo mateix el vaig usar en sentències, banalment.

Mas és un mer aventurer que ha usat intents sistemàtics de trencadisses institucionals per mantenir-se en el poder. Ho he escrit moltes vegades usant una informació exposada en les memòries del gran periodista Georges Suffert (Memoires d'un ours), usant un comentari que li havia fet, en privat, el president Pompidou sobre el també president Mitterrand.

Sense l'arma de poder que és TV3 i que Mas usa a totes hores, ara escriuria que el recorregut polític de Mas s'acaba. Ho deixaré per diumenge. Amb una maniobra d'intoxicació, instrumentalitzada per TV3 ahir a primera hora de la tarda Mas va llançar una aparença de operació de represa de negociacions entre la seva colla i la CUP, representada per dos dirigents molt durs. O sigui que de canvis de la CUP, res de res. La guillotina política està convocada per al coll de Mas i per avui. Per part de la CUP, tot està dat i beneït. El seu rebuig de Mas està justificat. Mas hauria de dimitir demà mateix. Seria com podria ajudar una mica al seu partit. Però se li'n fot. La clatellada que aquest rebrà el 20-D pot ser còsmica. El tacticisme de Mas té com a horitzó arribar al dia següent. Tot se li desmunta. Ahir una alta font de l'ara totalment inoperant Conselleria de Salut em va informar que Boi Ruiz està fàcticament cessat. No parla amb ningú, ni ningú li faria cap cas. Mas i Ruiz ja han acordat que el cadàver que objectivament és aquell sinistre departament seria ocupat provisionalment per l'actual secretaria general tècnica, Roser Fernández. Si convé es farà algun teatre, per tapar l'actual paralització departament. O bé es callarà. Qui està content com un nen el matí del Dia de Reis és Oriol Junqueras. Té un aire sorneguer que és incapaç de dissimular. Sembla que no hi toca. Però totes li ponen. El petulant Mas ha sabut crear odis vers tots els azimuts. Mas no té cap possibilitat de tornar a ser candidat a president. Però Junqueras en té de ser-ho i sortir-se'n. N'escriuré quan els periodistes deixem de ser víctimes de sinistres operacions de contrainformació. No passarà mentre Mas tingui poder, i després potser tampoc. Certament, Junqueras no és una solució. Però l'existència del sistema pujolista de manipulació de la informació, potenciat per Mas, em treu particularment de polleguera. Està en l'essència de tots els nostres molts mals

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema