Andreu Mas-Colell llegeix el Financial Times, i potser per això va ser l'únic conseller d'Artur Mas que no va aplaudir la resolució independentista. Per si no tingués prou arguments per alertar Mas sobre la deriva política del «Procés» separatista, aquest expert en microeconomia i professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona es va quedar gelat la setmana passada amb l'editorial del FT sobre la «bogeria» d'una Catalunya independent.

Suposava que era la prova del cotó per obrir els ulls als seus companys de govern i per als pocs catalanistes centrats que queden a Convergència, un partit que ha abdicat en aquesta bombolla sobiranista que és Junts pel Sí.

Però Mas tampoc escolta la influent premsa internacional, amb la qual sí va coquetejar Jordi Pujol. El que va ser editor de «Econometrica», una revista de referència mundial, és a anys llum de la CUP. Malgrat la seva eterna etiqueta de perfil tècnic, Mas-Collel ha estat el primer conseller a publicitar la seva ferma oposició a caure en mans d'un partit anticapitalista, euroescèptic i antieuropeu, contraposat als seus components ideològics.

Es juga el prestigi guanyat a pols entre la comunitat científica. Una autoritat intel·lectual amb un impressionant currículum que li va permetre ser durant quinze anys catedràtic d'Economia de la Universitat de Harvard. Ningú dubta que si hagués continuat en Estats Units la seva carrera hauria culminat amb un Premi Nobel.

El mes que ve farà cinc anys que Mas el va cridar al seu costat per ocupar la cartera d'Economia, tot i que ja havia estat conseller d'Universitats en l'últim govern Pujol. Aquell nomenament va ser aplaudit a Madrid, on era conegut per la seva capacitat per col·leccionar guardons com el Premi Rei Joan Carles I d'Economia, o el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria d'Economia, Finances i Gestió d'Empreses.

Per a un europeista atlantista convençut és dur bregar amb uns socis d'extrema esquerra. Se'l nota incòmode en el seu escó quan escolta les arengues de la CUP, però amb el nas tapat fins i tot acceptaria els dos vots necessaris dels antisistema per a la investidura de Mas, sense condicions.

En cas contrari, vaticina noves eleccions al març i encara confia en el decaigut Mas com a candidat, tot i que el futur de Junts pel Sí sigui incert. El fundador de la Barcelona Graduate School of Economics espera que en aquest temps torni el «seny».

De moment està apercebut, juntament amb vint alts càrrecs més de Catalunya, de ser suspès en les seves funcions si desobeeix les resolucions del Tribunal Constitucional. Una cosa que li costarà explicar als seus amics, coneguts i saludats dels Estats Units.