Tothom a la CUP, contra mas

«Entre canviar o morir, Mas imposa el Thanatos, la pulsió freudiana de la mort. Ho fa enmig de contínues estridències que arriben a produir vergonya aliena»

26.11.2015 | 08:51
Tothom a la CUP, contra mas

Totes les organitzacions territorials de la CUP han votat en contra de donar suport a la candidatura de Mas, com va fer, en el seu dia, i ha anat repetint, la cúpula de l'organització. Aquesta va passar de voler abstenir-se a decidir votar en contra. S'ha fet farts de reafirmar-ho, però l'aparell propagandístic de Mas ho ha estat tapant.

A l'hora en què escric - ahir a la tarda - falten resultats d'algunes votacions. Avui n'hi haurà més. Però cap font de la CUP creu imaginable que hi hagi ni un de sol a favor de la candidatura de Mas.

Aquest perdrà per moltíssim a zero, mentre un cop més s'acreditarà la naturalesa falsària de TV3 i d'altres. Què diran els mitjans que han estat mentint, sense cap base, afirmant que entre CDC i la CUP tot eren flors i violes? Res, mentiran respecte a altres coses. És la norma. Per això cobren. El director de TV3 rep la follia de 164.965,72 euros a l'any. Per això apareixen unes especulacions sobre la CUP que fan riure. Volen distreure l' atenció de l'únic gran problema: el propi Mas.

Ara bé, també és veritat que els independentistes no volen eleccions. Per tant, fonts directes, em diuen que Junqueras busca un altre camí. Passaria per trobar un candidat alternatiu a Mas dins de la coalició Junts pel Sí. La CUP ho veu perfectament bé, mentre ERC està intentant que també hi doni suport algú des de CDC. Però aquest és un partit tan residual i està tan en mans de mediocres que, per ara, el líder d'ERC no se'n surt.

Entre canviar o morir, Mas imposa el Thanatos, la pulsió freudiana de la mort. Ho fa enmig de contínues estridències que arriben a produir vergonya aliena. Ha dit que Espanya ens vol «aniquilar». On seran els forns crematoris? Per construir-los es farà un concurs amb la corresponent «mordida»?

Mas està afectat de la síndrome del poder. Però també hi ha factors polítics sobre els quals m'agradaria fer una conferència o poder exposar més àmpliament sobretot en un moment en què es tirin pilotes fora. Ho sintetitzo des de la convicció que a ?Catalunya hi ha una administració -de la Generalitat- dins de la mateixa administració.

Si fóssim independents amb Mas, seria un Estat dins l'Estat. Això ho veu tothom que segueixi la trama Pujol. És petit un esquitx en un gran mar.

Els partits van caure en la trampa de permetre que passés com si fos un mer tema familiar. Ho era. Però no només. La major part de l' iceberg continua amagada. Era com Tangentopoli -1992- però a Itàlia es sabé anar a fons.

Algú s'imagina que Mas i Pujol quan es troben no parlin d'això? Algú s'imagina que no hi hagi centenars -o milers- de persones que se'n beneficiaven? Algú creu que ningú no ho vol tapar? O que la benemèrita acció judicial i policial ho ha obligat a moviments tàctics, de readaptació, per poder perdurar, i que això requereix poder polític i vigilància del sistema des del màxim de prop? Per mil vies indiciàries cal efectuar aquests raonaments, des d'una òptica de mera defensa social.

A qualsevol país d'Europa aquesta defensa seria més forta i millor duta a terme. No s'ha de ridiculitzar Itàlia, que conec bé. En tots els grans temes, i ara també el del terrorisme islamista, del que ahir en vaig publicar un llarg article en un digital, tota Europa ens passa la mà per la cara. Però ara Mas s'acaba de referir a la comunitat internacional. Que se'n fot?

Repeteixo que la CUP està on estava. Hi afegeixo que jo no adhereixo ni simpatitzo amb cap col·lectivisme. A les hemeroteques hi ha centenars d'articles provant-ho. Els de la CUP tenen les seves idees i jo les meves, ambdós amb el dret a expressar-les pacíficament.

Quan la CUP centra el present en l'expulsió de Mas de la vida política passa a defensar una convicció del meu propi pensament. El meu pal de paller és gran obra, insuperada, del catedràtic emèrit de Dret Administratiu Alejandro Nieto que, per desgràcia, ara ningú cita. Però tot arribarà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema