L'assemblea de la CUP de diumenge, a Manresa, va ser molt més severa amb la persona d'Artur Mas que no pas han indicat els grans mitjans de comunicació, segons he sabut en fonts directes, de la CUP.
Molts mitjans han volgut ignorar que Mas ha creat en la CUP un rebuig immens, a causa de les pressions que ell havia efectuat, directament i a través dels seus mitjans de comunicació, propis o subvencionats. La mateixa cúpula de la CUP va quedar sorpresa de la virulència del rebuig creat per Mas. Creuen que Mas no podrà aspirar reconduir-ho. Que la CUP encara parli d'un acord no és cap novetat. Ho seria i moltíssim que deixés de reclamar que un acord no pot passar mai per fer president a Mas, i en això no canvia.
De manera gens deontològica - per no dir que inventant-se la realitat - fins diumenge hi va haver una maliciosa unanimitat en els mitjans catalans. Consideraven segura l'acceptació per la CUP de la candidatura de Mas. Ho va reiterar la servil TV3, fins i tot en el noticiari del migdia de diumenge. En canvi, en aquesta col·laboració i en una altra, limitada i modesta, que efectuo tres dies a la setmana en una ràdio, havia exposat, en base a fonts responsables, exactament el contrari. He tingut raó.
Ahir ja es va parir una altra ensarronada mediàtica. Consisteix a voler continuar fent creure que el tema continua obert. Són el que no hi ha. La CUP és ultraradical en tot, però alguns dels seus dirigents encara són uns passerells respecte a la maldat intrínseca de Mas.
Formalment, hi ha d'haver una altra ratificació formal, perquè en formalitats la CUP són com la desapareguda CNT. Tenen un ritual molt complicat, precisament pel seu assembleisme. Però no hi ha cap possibilitat de marxa enrere excepte si els de Mas proposen un altre candidat.
Fa anys vaig fer una estada a l'entranyable poble cristià de Maalula, a Síria, avui destruït. Hi parlaven l'arameu, la llengua de Crist. El tenia que haver après. Potser en arameu, algú m'escoltaria.
A l'instant d'haver rebutjat a Mas, per enèsima vegada i per acusar-lo de corrupte, els corsaris de Mas a Internet varen acreditar la seva capacitat per l'ús de l'insult groller. Hi va passar de tot. Acusaren la CUP de "quintacolumnistes" amb al·lusions a servir "als serveis intel·ligència espanyols". Són mala gent de veritat. Crec que cal fugir de Mas i dels seus (ben pocs)col·laboradors tant com de l'Infern de Dant. Fan justificada por.
Segur que el dirigent de la CUP David Fernández estaria d'acord amb mi. Diumenge a parlar de forma visiblement encesa, amb càmeres de TV presents, perquè, segons em diu un altre dirigent, havia estat molt pressionat des de CDC. Ha de tenir més en compte el risc que implica abraçar-se a Mas. La font em diu "estava tan emprenyat que vaig témer que patís un atac".
El fet és que la CUP ni tan sols es va plantejar abstenir-se, opció que havia estat la primera, fa ja setmanes. Prop de Mas tot pot empitjorar . Aquest només té una opció de diguem-ne baix cost pel seu partit. És la de proposar un altre candidat. Qualsevol que no sigui ell. Aplicant-li un episodi bíblic del Rei Salomó, en el qual una mare renuncia al seu fill per evitar que el matin, es pot dir que Mas no vol renunciar al poder encara que la seva possessió per ell impliqui la mort de Catalunya. En el segle XXI resulta difícil admetre una mentalitat de monarca absolut. Però Mas la té. Per això ha construït un mur de demagògia mediàtica, contra l'opinió pública lliure.
Qui tingui una mica de cap i de cor ha d'entendre que no es pot continuar amb les coaccions efectuades des d'una cínica coral mediàtica. Ara semblava que s'acabaria. Però serà així. Cada vegada la faran més grossa. Continuaran negant l'evident corrupció que envolta a una CDC que està fins i tot canviant de nom. És per la seva bona imatge? O perquè els elefants volen?
En realitat han perdut la vergonya. Diumenge, en una entrevista a Diari de Girona, Francesc Homs parlava de l'antic i impresentable exalcalde de Lloret, Xavier Crespo, gosant dir que "al final, el "pecat" del senyor Crespo va ser ajudar a un club esportiu". Vaja, un altre màrtir. Se'n foten.
Amb els seu actes i amb la confusió que deliberadament crea, Mas i els pocs homenets que li queden continuen volent fer mal a la base mateixa de la democràcia: el debat ponderat i equilibrat. És una maldat que els hi està caient a sobre amb unes expectatives electorals que els porten vers la desaparició pura i simple. També diran, ai las, que la culpa és d'altres.
