V olgueren fer creure que les relacions entre la CUP i el clan de Mas van bé. Els fets mostren el contrari. Certament David Fernández va escriure un singular article, amb frases condicionals, i cap precisió. Hi va respondre injuriosament tota la llopada de Mas. Vàrem veure la trampa, atès que era la mateixa que li havia preparat a CDC la CUP dies abans. Usen esquers diferents però volen pescar i cruspir-se el mateix: la imatge de l'altre per denigrar-lo, en poder-lo acusar d'haver trencat un inexistent esbós de pacte que no veig que sigui possible.

Uns i altres saben que a hores d'ara l'aprovació per la CUP de la candidatura presidencial de Mas és impossible. A més, si es donés, duraria menys que una bossa de caramels a la porta d'un col·legi.

Amb la seva ideologia, barreja de Petrograd 1917, l'Havana 1959 i Caracas 1998, és imaginable que la CUP pugui fer giravoltes, per allò que finalitats celestials porten a assumir maldats terrenals. Però a dia d'avui Mas els guanya en set de poder i en martingales. Respecte a Mas la CUP ha estat clara, en considerar-lo el pal de paller de la corrupció.

Si el pretès acostament de posicions fos real, no hi hauria hagut la pèssima acollida que ha tingut la pretesa iniciativa de la CUP per part del clan Mas, a nivell polític superior. En canvi, en la seva premsa, Mas i els seus han preferit fer volar coloms, és a dir, la demagògia fumígena.

La CUP pot canviar de criteri? De moment, res no ho indica. Si les coses canvien, hauran canviat. La CUP hauria comès l'error de la seva curta vida. A més, en aquests darrers temps, els finançadors de Mas han posat el crit al cel en veure les posicions econòmiques de la CUP, les quals, per cert, eren ben conegudes per Mas.

Seré molt clar perquè n'estic ben informat. Resulta que ara, estratègicament, per no dir supremament, el que més preocupa Mas és la immensa allau judicial de processaments i d'obertures de processos orals que esperen el sistema clànic de control social que ell ha encarnat i crec que encara encarna. Barrejant tragèdia al drama, Mas està en un moment delicat, com aquell que en les pel·lícules dites de l'Oest representa travessar un riu per la caravana del "noi" i de la "noia". Llavors la nació originària de torn (dir-ne "indis" és una ximpleria) els atacava.

El símil té sentit. Mas ha estat un cruel i despietat destructor del que va ser la sanitat pública catalana. Havia d'enriquir moltíssim el "sector de negocis sanitaris de CDC". Alguns podien creure que invertint-hi deu en guanyarien cent. Per això es feia la destrossa. Ara es veu més complex. En efecte, no hi ha ni un sol estudi enlloc que demostri que la sanitat privada és més barata, mentre que és la menys equitativa. Els Estats Units en són un paradigma, indiscutible, en ambdós ordres. En tinc dotzenes de llibres dels quals l'impresentable Boi Ruiz no n'ha ni vist les tapes.

Ara bé hi ha un pes encara superior. És de la veritat. L'he anat exposant repetidament des del meu modest raconet. Però a La Vanguardia ahir hi va haver quelcom de molt més important, amb una informació que citava, nomenant-les, fonts judicials. El seu títol era "El jutge creu que els Pujol van finançar despeses polítiques". El text afirma "fons de la família Pujol dipositats en paradisos fiscals van servir per finançar activitats polítiques". Crec que no podia ser d'altra manera. La corrupció també requereix inversions puntuals, recuperables a l'u per molt.

Resulta, doncs, que no és un tema de corrupció només familiar, vers on CDC va voler derivar-ho. Hi ha més. Hi ha a Catalunya forts indicis i aclaridors informes oficials concrets que mostren l'ús de diner corrupte per crear un poder polític i, per tant, un control social basat en la corrupció. No dubto que la CUP seguirà el tema, malgrat que no li calgui. Només hi ha hagut una maniobra interna, dins de l'independentisme que haurà durat quatre dies comptats.