El rebuig de la CUP a investir Artur Mas president de la Generalitat obliga el líder convergent a convocar, de forma "immediata" i amb data límit el 10 de gener, eleccions a Catalunya, que se celebrarien entre finals de febrer i el 6 de març, opció aquesta última que sembla la més probable. L'única cosa que podria evitar aquesta situació és que Junts pel Sí (CDC i ERC) decidís de forma inesperada i ràpida proposar un altre candidat que no sigui Mas i que sí que rebi el suport de la CUP, una qüestió que no sembla probable, ja que fins a la data tant ERC, com CDC, com els independents que formen el grup parlamentari de JxSí han dit per activa i per passiva que el seu únic candidat possible és Mas.

Així les coses i segons resa la llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern, en el seu apartat dedicat a l'elecció del president, "si una vegada transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura -10 de gener- cap candidat ha estat elegit, la legislatura queda dissolta automàticament i el president de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre 40 i 60 dies després de la convocatòria".

Cal recordar que la CUP va votar en contra d'investir Mas dues vegades en el primer ple d'investidura iniciat el passat 10 de novembre, després de les eleccions catalanes del passat 27 de setembre. D'aquesta manera, el 10 de gener, diumenge que ve, es compliran els dos mesos que marca la llei per donar per dissolta de forma automàtica la legislatura catalana.

Mas hauria de signar, llavors, de forma immediata un decret de convocatòria d'eleccions que s'hauria de celebrar entre 40 i 60 dies després del primer ple d'investidura. En aquesta forquilla només hi ha tres diumenges per celebrar els comicis, concretament, el 21 i 28 de febrer, i el 6 de març. Aquesta última data podria ser la més probable si Mas esgota el calendari, segons fonts parlamentàries. Catalunya s'aboca a viure amb tota probabilitat aquest any 2016 les seves quartes eleccions autonòmiques en els últims sis anys, després de la que hauria estat la seva legislatura més curta després de les eleccions del passat 27 de setembre.

Els catalans van ser convocats a les urnes el 28 de novembre del 2010, comicis que van donar la victòria a CiU amb 62 diputats -la majoria absoluta són 68- després de dos governs tripartits (PSC, ERC i ICV-EUiA). Les eleccions es van repetir a Catalunya el 25 de novembre del 2012, de nou amb victòria per a la federació nacionalista. No obstant això, l'avanç electoral forçat en aquest moment per Artur Mas va suposar a CiU restar 12 escons i quedar-se amb 50, cosa que va portar la federació a un pacte d'estabilitat parlamentària amb ERC. Novament, el 27 de setembre del 2015, els catalans van tornar a votar per elegir president i Govern, cosa que va donar la victòria a la coalició Junts pel Sí (CDC i ERC) encara que de forma insuficient, ja que van aconseguir 62 escons.

Ara i després de no aconseguir Mas el suport dels 10 diputats de la CUP, Catalunya viurà la seva quarta campanya electoral autonòmica en menys de sis anys, unes noves eleccions després de la legislatura més breu de la seva història i que se celebraran a final de febrer o a principis del mes de març.