Al voltant de les 18.30 hores feia, probablement, la piulada de la seva vida: "Tenim un projecte engegat, ben orientat i sòlid. Tots hi som cridats, tots ens fem falta. Gràcies, president (Mas), per liderar i per perservar". La signava, encara, com a @KRLS, Carles Puigdemont, i en condició de proper president de la Generalitat contra pronòstic, gràcies a un acord contra rellotge assolit ahir a la tarda per les direccions de Junts pel Sí i la CUP. Una piulada que, a l'hora de tancar aquesta edició, havia estat reenviada 4.700 vegades i havia rebut 3.600 "m'agrada".
A primera hora el rumor que es convertiria en la notícia del dia, de l'any i, per descomptat, del procés, volava com un cicló per les xarxes, l'ecosistema virtual on aquest alcalde 2.0 es mou amb desimboltura extrema, i el perfil d'en @KRLS guanyava en qüestió d'hores milers de seguidors. L'increment supersònic de la popularitat de ?Puigdemont al Twitter és directament proporcional a l'assumpció de responsabilitats que avui acceptarà, un cop sigui ratificat l'acord d'investidura entre JxSí i la CUP.
Amb nocturnitat
Tot plegat començava divendres a la nit, van explicar fonts convergents al Diari de Girona. Encara atenia trucades sobre qüestions relacionades amb l'Ajuntament, quan l'alcalde de la Ciutat dels Festivals i de Joc de trons, l'home fort del nord a CDC, el que ha guanyat eleccions municipals a la ciutat i catalanes a la província prou folgadament i en més d'una ocasió, rebia els primers ínputs que era l'escollit per desllorigar allò que semblava impossible i que molts ja donaven per mort: la continuïtat del procés català.
La nit se li devia fer llarga a aquest polític de formació periodística, el preludi d'una jornada, la d'ahir, de vertigen. Més converses, més trucades -moltes més- durant el matí, i viatge cap a Barcelona a la tarda, en ser cridat a capítol pel president Artur Mas al Palau de la Generalitat i a la reunió extraordinària de la direccioó de CDC.
Puigdemont serà l'encarregat principal de mantenir les constants vitals del moviment social, però sobretot polític, cap a la independència. I, el que sembla més difícil, revifar les expectatives electorals d'una CDC que remena enquestes, de les que no es fan públiques, que li vaticinaven una patacada a les urnes, en el supòsit que Mas no hagués tingut més remei que convocar noves eleccions. Així ho confirmaven ahir fonts de l'entorn del president en funcions, que avui, si no hi ha cap gir dramàtic del guió, passarà a formar part de la llista molt honorable d'ex.
Amb la recollida del guant que per sorpresa i en última instància li ha llançat Mas, amb l'aquiescència de JxSí i la CUP, l'alcalde de Girona -que deixarà de ser-ho en un futur molt immediat- Puigdemont demostra coratge polític. Rep com a herència un moment històric on esperances i dificultats es barregen a parts iguals. I haurà de liderar un govern que se sosté, en bona part, sobre les espatlles d'una formació política independentista, sí, però de tradició socialista i d'ànima i esperit clarament anticapitalistes i antisistema.
Al llarg del mandat i escaig que Carles Puigdemont ha estat alcalde ha estat capaç de governar en minoria i s'ha llicenciat en l'estratègia de la geometria varible, la dels pactes puntuals amb qui convingui. De facto, ell ha estat l'alcalde del postnadalisme a la ciutat de Girona, però la idiosincràsia de la ciutat que va rebre de mans dels aleshores socialistes no té res a veure amb la conjuntura política que l'espera a Barcelona.
L'alcalde de Girona acabava ahir el dia amb gairebé 41.000 seguidors al seu perfil personal de Twitter. Des d'avui seran milions els ciutadans que estaran pendents de què fa o deixar de fer, de què diu o deixa de dir, perquè la Presidència té aquestes coses. Són les gangues, o inconvenients, de l'ofici de cap del Govern.
