Les anotacions de Marcela

El ple de la seva vida, el de la investidura

11.01.2016 | 17:02
Les anotacions de Marcela

El ja president, que deixa Girona "amb recança", assisteix al ple d'investidura acompanyat de la seva esposa Marcela Topor i la seva germana, Anna Puigdemont

Abans d'entrar al Ple de la seva vida, el de la investidura, tocades les cinc de la tarda, l'avui ja president de català i llavors candidat de Junts pel Sí i la CUP, Carles Puigdemont, busca la seva dona, Marcela Topor, pels passadissos del Parlament. L'ha perduda de vista. El reencontre és ràpid, i fugaç, i acaba amb un discret intercanvi de petons.

El candidat a president, unes hores abans de passar a ser Molt Honorable -títol que la història reserva només a uns quants elegits-, no transmet una tensió especial. S'atura per parlar amb algun conegut i amb algun saludat, i té esma per fer broma, en un moment polític en què res ni ningú està per brocs.

Sonen amb potència els timbres que alerten de l'inici del Ple. Tothom al seu escó i Carles Puigdemont s'apropa al faristol. Des de la tribuna de convidats, Marcela l'observa amb discreció. El rostre de la ja primera dama sí que transmet cert nerviosisme, lògic davant l'envergadura de l'ocasió. Deu pensar en el que els ve al damunt a ella i al seu marit: el pes de la Presidència; la càrrega del procés i la responsabilitat de comandar el país.

Mentre l'encara alcalde de la ciutat de Girona, càrrec que assegura haver de deixar "amb recança", protagonitza el discurs inicial -vestit fosc, corbata ratllada de tons platejats i negres i camisa blanca-, Marcela pren nota amb el bolígraf a la mà.

Seu al costat de Jami Matamala, vinculat al cercle de la llibreria Les Voltes i amic de la parella. A la fila del darrere, en un galliner VIP ple d'autoritats fins a la bandera, l'Anna Puigdemont escolta el seu germà amb atenció. Els pares no han vingut: s'ho deuen mirar tot amb la tranquil·litat que concedeix la distància.

Les cares gironines
A la Ciutadella hi ha més cares gironines més o menys populars, entre les quals es compten Jordi Xuclà, diputat al Congrés, i l'etern Pere Macias. També corre per la Cambra Eudald Casadessús, delegat del Govern a Girona en funcions (per poc temps, perquè la constitució del nou executiu està prevista per d'aquí a dos dies) i, és clar, Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions i conseller de Cultura in pectore.

El candidat, que avui ja és president, acaba el discurs amb una cita de l'escriptor gironí Miquel Pairolí, que parla de dignitat i d'orgull.

Girona i el seu caràcter impregnen la intervenció, tota una declaració d'intencions del 130è president de la Generalitat de Catalunya, que torna al seu escó de diputat, a la segona filera, just al darrere d'Artur Mas, el president i candidat que ha fet un pas al costat.

Puigdemont esbufega; prova superada: ha acabat de llegir un discurs que ha hagut de preparar a correcuita després d'una negociació política a contra rellotge que l'ha ungit cap del Govern i que l'ha transportat, en un tres i no res, de la plaça del Vi a la plaça Sant Jaume.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema