Pirros va ser el rei de l'Epir -un regne de la Grècia clàssica- que es va fer famós per la frase "una altra victòria com aquesta i he de tornar sol". La va pronunciar després de vèncer els exèrcits de Roma en una batalla en la qual va perdre els seus millors oficials. Des de llavors es parla de "victòria pírrica". Però el cert és que Roma va perdre i Pirros va guanyar. Encara més: moltes ciutats i regnes es van posar sota el seu lideratge.

La CUP surt tocada de la batalla contra Artur Mas. Desgastada per enfrontaments interns, amb líders qüestionats i obligada a recitar el "jo, pecador" per la seva fúria passada, però malgrat tot això, ha guanyat la batalla, perquè ha aconseguit l'objectiu que s'havia proposat i que havia proclamat: impedir la investidura d'Artur Mas. Aquest era el punt. La resta era música d'acompanyament. El pla de xoc contra l'emergència social, el consell de presidència, la moció de confiança, tot això van ser concessions de Junts pel Sí a demandes de la CUP que aquesta feia perquè no fos dit que el seu únic objectiu era la figura d'Artur Mas, que la seva dèria era personalista. Amb el problema afegit que no tots els cupaires estaven d'acord a mantenir el veto a qualsevol preu. Però el sector intransigent va aconseguir imposar-se i mantenir la fermesa fins al final, fins que Mas es va rendir a l'evidència que aquesta gent no afluixaria.

La CUP ha guanyat aquesta batalla. Una victòria que no els beneficia en res. Al principi de les negociacions van demanar a Junts pel Sí que proposés un altre candidat, fins i tot de la mateixa Convergència, i la resposta va ser que no. Han anat passant les setmanes i han mantingut l'exigència, i al final s'han sortit amb la seva. En pagaran un preu, com és normal en qualsevol negociació. Més gran el paguen Mas i el seu partit, que han hagut de rendir el castell per molt que ho vesteixin de servei a l'estabilitat pel bé del país.

Artur Mas diu que no farà el paperot d'acceptar un lloc secundari al govern. Hauria estat poc digne per part seva. Diu que es dedicarà al partit i a la seva necessària refundació i, com McArthur, ha deixat anat un "tornaré" que té com a data el de les eleccions següents. Pirros va guanyar aquella batalla contra els romans i alguna més, i va conquerir porcions de territori de la península Itàlica, però al final Roma es va imposar i es va apoderar de les conquestes de Pirrus, de l'Epir i de Grècia sencera. Aquesta és l'esperança d'Artur Mas: retornar vencedor.