mentre escric això sóc conscient de que les coses poden haver canviat molt abans no surti publicat avui dimarts. I és que els gironins hem passat en pocs minuts de tenir un alcalde en actiu i un president en funcions, a tenir una alcaldessa en funcions i un president en actiu. I de tenir un consistori consolidat i un Govern incert, a un consistori carregat d'incertes però un Govern amb un objectiu consolidat. Quan se'ns passi l'eufòria de tenir un dels nostres al capdavant del Palau de la Generalitat, s'apaguin les exclamacions de sorpresa de mig país al descobrir l'estil gironut de fer política i ens cansem de dir als de Barcelona un cofoi «però què us pensàveu?», haurem de resoldre el trencadís del ple municipal post-Puigdemont.
Ja diumenge, en el pati de l'Ajuntament, les apostes prenien un caire més de preocupació que de juguesca esportiva. Alguns, parlant en un codi críptic, deixaven anar un lacònic «i ara què?». Per rebre una resposta poc ocurrent: «No sé. La Madrenas? En Ribas? La Muradàs?». Veus agoserades s'atrevien a parlar de que potser els convergents es reservaven fer un «Puigdemont» també a Girona i consensuar un acord amb algun nom dels que no surt a les travesses. Però qualsevol especulació serà sempre fer volar coloms. L'alcaldable ha de ser algú del partit, que tingui la confiança de l'alcalde sortint i que suposi un perfil idoni per esdevenir candidat per a les properes eleccions municipals. Sembla. I això limita molt les candidatures. Sense oblidar que no només perdem un alcalde sinó també al regidor de Cultura i el de Turisme.
Un darrer factor pot ser la clau de volta de tot plegat: què farà ERC? Acceptarà o proposarà fer un pas endavant per enfortir i donar estabilitat als nou govern de la ciutat? Sota quines condicions? I si és així quin dels noms que sonen resultaria més còmode als republicans?
En no més de deu dies hauríem de saber resolt el maldecap. O no. Potser amb la decisió final comencin els maldecaps de debò.
