El Butlletí Oficial de l'Estat va recollir ahir el reial decret sobre el cessament el fins ara president de la Generalitat, Artur Mas, signat pel rei Felip VI. En el reial decret 12/2016, però, no consta l'agraïment als serveis prestats al president que cessa, com és habitual en aquests casos. Per exemple, en el cessament d'Alberto Fabra com a president del govern valencià el 27 juny, Felip VI li agraïa els serveis prestats com també ho va fer l'aleshores rei, Joan Carles I, amb Juan José Ibarretxe, que també va presentar un pla sobiranista, quan va deixar de ser lehendakari al maig del 2009.

Hores després es va saber que el decret de cessament d'Artur Mas no va ser redactat per la Casa Reial, sinó per La Moncloa, segons van explicar fonts de les dues institucions, que recorden que el Rei només signa els decrets redactats per l'executiu espanyol. De fet, el text va signat pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, amb l'estampa posterior de la signatura de Felip VI. L'equip de Rajoy no va explicar, però, els ?motius que el van portar a canviar el criteri tradicional que ha utilitzat en la resta de cessaments de presidents autonòmics.

La polèmica se suma a la que va provocar aquest dilluns la decisió del rei Felip VI de no rebre a La Zarzuela la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, perquè li comuniqués personalment el nomenament del 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la petició de la Casa Reial perquè ho fes per escrit.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va dir que la reunió formal sol·licitada a Felip VI per comunicar-li la investidura de Carles Puigdemont hauria estat «una excel·lent oportunitat» per refermar que la majoria parlamentària sobiranista tirarà endavant el procés i «farà les coses bé». «S'han de mantenir obertes les vies de diàleg, era una bona oportunitat per fer un intercanvi d'opinions amb el cap de l'Estat», va afegir.

La diputada del PSC al Congrés Carme Chacón va assegurar que el rei Felip VI «està en el seu dret» de no rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com va fer dilluns, quan la Casa Reial va demanar que li enviessin per escrit el nomenament del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, contràriament al que és habitual. «Han passat tantes coses...» va dir Chacón a mode de justificació. Segons l'exministra de Defensa, el fet que el monarca no inclogués al decret de cessament d'Artur Mas el tradicional «agraïment als serveis prestats» que consta a tots els cessaments de presidents autonòmics, «probablement» és «un simple oblit». «La pena és que tin?guem un substitut -de Mas- que només governarà per una part dels catalans, els independentistes, en comptes de per a tots».

Pel que fa a la decisió de la Casa Reial de no rebre en audiència la presidenta del Parlament, el portaveu del PSC, Miquel Iceta, ho va considerar un error tot i que va afegir que «no hi ha una tradició ni una obligació» de rebre-la. En aquest sentit, va assenyalar que el Parlament andalús també va intentar que el Rei rebés un lletrat de la cambra i que la Zarzuela ho va rebutjar.

De totes maneres, Iceta va afirmar que si ell hagués estat el Rei ho hauria fet com un senyal de normalitat i formalitat, i com a deferència i atenció a una situació «molt especial». De fet, va apuntar que el fet que avui molts independentistes se sentin ofesos vol dir que als catalans els agrada que es respectin les formes.

El diputat d'ERC Gabriel Rufián va afirmar que no veu «noticiable» que el rei Felip VI no vulgui rebre la presidenta del Parlament i que la monarquia «no respecti la democràcia i un mandat popular com el català», ja que es tracta d'una institució que va ser «ratificada» i «afavorida» pel franquisme.