El líder del PSC, Miquel Iceta, va constatar ahir amb el president català, Carles Puigdemont, grans discrepàncies en el procés sobiranista, en què el socialista observa «elements de confusió», encara que es van comprometre a què aquesta diferència no els impedeixi treballar en d'altres assumptes.
Després de la reunió de dimecres amb la líder del Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, Puigdemont es va entrevistar ahir amb Miquel Iceta, en la primera trobada entre tots dos, que amb prou feines es coneixien i que ha transcorregut en un to cordial.
«La trobada amb Miquel Iceta ens ha permès constatar coincidències i discrepàncies i sobretot una voluntat mútua de diàleg», va resumir Puigdemont en el seu compte de Twitter després de la trobada.
Una reunió que va servir per constatar les diferències insalvables entre Iceta i Puigdemont en el procés sobiranista, que es van fet evidents també en la constitució de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent del parlament català, presidida per Junts pel Sí i en què els diputats del PSC es van absentar perquè no comparteixen l'objectiu de la mateixa.
Després de la constitució de totes les comissions del Parlament, Junts pel Sí i la CUP inicien el compte enrere del termini de 30 dies per començar a tramitar les tres lleis bàsiques de «desconnexió» de Catalunya amb l'Estat.
Són les de Transitorietat Jurídica, la d'Estructures d'Estat (Hisenda i Seguretat Social) i la del Procés Constituent, totes elles previstes en la declaració inicial del Parlament aprovada el 9 de novembre i posteriorment suspesa pel Tribunal Constitucional.
«Més concreció»
En aquest context, Iceta va demanar a Puigdemont més concreció sobre els terminis del procés sobiranista i sobre quin tipus de declaració d'independència hi hauria als 18 mesos, al que el president li va respondre «amb un somriure».
Així ho va relatar el dirigent socialista, qui va ironitzar sobre el matís que va introduir ahir la consellera de Presidència, Neus Munté, que la declaració d'independència al final dels 18 mesos que abans plantejava JxSí només seria «d'intencions».
«Sé que en aquests moments s'estan afegint elements de confusió; parlàvem d'una Declaració Unilateral d'Independència i ara sembla que parlem d'una Declaració Universal d'Intencions: de la DUI a la DUI, no sé si és el mateix», va fer broma.
Malgrat rebutjar el camí secessionista, Iceta va manifestar predisposició a traçar acords en d'altres assumptes: «El fet de mantenir la discrepància sobre el procés sobiranista impedeix fer acords sobre d'altres qüestions? No, però tampoc ajuda», va afirmar.
Específicament sobre un eventual suport als Pressupostos de la Generalitat del 2016, Iceta va deixar obertes les portes, encara que va dir que abans han de conèixer el projecte de llei per saber si podrien donar-li suport.
Durant la reunió, el líder socialista va plantejar a Puigdemont les prioritats del PSC, entre elles l'educació, els aturats de més de 45 anys, la joventut, la indústria, el desenvolupament i la innovació, la llei de FP, el canvi climàtic, les llistes hospitalàries d'espera, les beques menjador, la violència masclista, la corrupció, el frau fiscal i la renda mínima d'inserció.
«Més a prop que Arrimadas»
Per la seva banda, la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, va assegurar ahir que veu «més proximitat» amb el PSC que amb Ciutadans, i va constatar la voluntat de les dues parts de treballar en diferents àmbits per intentar arribar a acords, malgrat les discrepàncies en el procés sobiranista.
La consellera i portaveu del Govern va confirmar algunes matèries en les quals Govern i PSC poden treballar per intentar arribar a acords, com la llei del canvi climàtic, el pla de xoc social, l'educació, la lluita contra el frau fiscal, les infraestructures, la pobresa o l'atur. «Hi ha una clara disposició de diàleg» i un «clima de confiança per avançar», va resumir Munté. A més d'aquestes qüestions, també es va parlar a la reunió dels Pressupostos de la Generalitat del 2016 i, en aquest sentit, el president català va expressar la seva voluntat que puguin presentar-se els comptes, pel que treballen en aquest sentit, segons va explicar Munté.
