Acompanyar i donar veu a una investigació silenciosa

L'Oficina d'Atenció a les Famílies de Desapareguts dels Mossos és el punt de referència per a les famílies que han de fer front a una desaparició

31.01.2016 | 12:28
Acompanyar i donar veu a una investigació silenciosa

"Per què havíem de trucar a les famílies si no hi havia novetats en la investigació? Ens van fer entendre que també podem comunicar-los que continuem treballant en la desaparició. La no informació també és informació". Ho explica el caporal dels Mossos d'Esquadra Daniel Cejas, un dels responsables de l'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes; un servei que va néixer de forma pionera l'abril del 2014, després d'escoltar associacions com Inter-SOS, per ser el punt de referència per a les famílies que han de fer front a una desaparició i per ser el pont amb una investigació policial que sovint era massa silenciosa. A Catalunya es denuncien cada any 3.000 desaparicions i un 98% s'acaben resolent positivament.

Era una vella demanada de les famílies que han d'afrontar una desaparició: tenir un lloc on anar, on trucar, on preguntar; tenir un fil directe amb la policia per saber no només el que s'està fent en la investigació, sinó també el que es pot fer. I el que no es fa perquè no es pot o perquè està previst per a més endavant. L'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes acompanya i ofereix suport psicològic i assessorament jurídic. És un servei únic a l'estat espanyol i, tot i que a nivell europeu hi ha alguna experiència similar, com a Holanda, els Mossos d'Esquadra obren camí en l'atenció qualificada als familiars de persones desaparegudes.

En una entrevista a l'ACN, Daniel Cejas explica que, per crear l'oficina, els Mossos d'Esquadra van treballar amb associacions de familiars, sobretot Inter-SOS, que porta molts anys treballant a Catalunya i els va ajudar a fer "un pas endavant". "L'associació ens explicava coses que nosaltres com a policia no enteníem", recorda aquest caporal, responsable de l'oficina juntament amb l'agent Pilar Macho.

"Ens insistien en 'la trucada'. La família demana, espera. L'associació ens va fer entendre que és molt important trucar també per explicar què estem fent encara que no tinguem res de nou. La família sap que estem preocupats per la seva desaparició i que no ens n'hem oblidat", assenyala Cejas. L'oficina vol complementar-se amb les associacions de familiars, que treballen més a llarg termini. El seu paper pren força i sentit passats els primers dies de recerca, quan el dispositiu policial es redueix o conclou i queda la investigació.

Els responsables del servei han après a acompanyar sense dir el que s'ha de fer, La decisió és sempre de la família i l'oficina els intenta "fer el camí més fàcil". "Si tenen la necessitat d'anar a la televisió o a la ràdio per fer una crida, endavant. Són ells qui decideixen. Nosaltres els donarem recomanacions i els avisem de què es poden trobar", afirma.

Una setantena de visites a domicili i un miler de trucades

Però trucar per comunicar que no hi ha novetats a aquells que fa mesos que esperen notícies és cru i complicat. "Ens presentem i de seguida avancem que no hi ha res de nou. Després demanem com estan, perquè la principal funció de l'oficina és preocupar-nos dels familiars i demanar-los què necessiten. De vegades els demanem, 'vostè ha menjat?' Aquestes persones passen les 24 hores del dia pensant en el familiar i hi ha gent que es despreocupen d'ells mateixos", diu el caporal.

L'oficina atén actualment una setantena de famílies i, durant aquest any i mig de funcionament, ha realitzat més de 70 visites a domicili i 966 trucades, 677 proactives i 289 rebudes, segons dades de finals del 2015. L'oficina va crear un telèfon directe, el 937 137 137, perquè les famílies puguin trucar "en qualsevol moment".

El fals mite de les pel·lícules: s'ha de denunciar immediatament

Una de les primeres accions que va dur a terme l'oficina va ser una penjada de cartells a totes les comissaries per demanar que es denunciés immediatament una desaparició. "Volíem trencar amb el mite que han inculcat les pel·lícules nord-americanes i que mai ha existit. No és cert que t'hagis d'esperar 24 o 48 hores per denunciar, tot al contrari. S'han d'aprofitar les primeres hores de la desaparició per fer la recerca. Preferim tenir denúncies de més que esperar a rebre la informació", puntualitza Cejas.

Els responsables de l'oficina també examinen les denúncies per extreure'n dades. El 50% de les persones que desapareixen tenen entre 18 i 64 anys; el 42% són menors d'entre 13 i 17 anys; un 6% correspon a majors de 65 anys i un 1% a infants. Les dades per sexe també són rellevants. Les noies d'entre 14 i 17 anys desapareixen molt més que els nois de la mateixa franja d'edat, una tendència que canvia dels 18 als 22 anys: la majoria d'aquestes desaparicions corresponen a escapades.

Els reptes: contactar amb totes les famílies i avançar en la prevenció

Després de més d'un any i mig de funcionament, l'oficina s'ha marcat com una de les principals línies de treball contactar amb totes les famílies. Van començar atenent les denúncies que s'anaven posant però no volen "oblidar les d'abans". "Estem treballant per contactar amb totes les famílies que van denunciar i que encara no han trobat els seus familiars. Anem enrere i estem al 2011", ressalta Cejas.

Un altre dels reptes és treballar en la prevenció i, per això, van començar a oferir xerrades entre col·lectius que poden patir més desaparicions, com persones que pateixen Alzheimer. Ara treballen amb el col·lectiu de menors i un dels objectius és anar a les escoles.

Avançar en la "intel·ligència policial" per desgranar informació qualitativa més enllà de les estadístiques és una altra de les prioritats. Qui desapareix? Per què? Quins denominadors comú hi pot haver al darrere d'una desaparició? Aquestes són algunes de les preguntes que es plantegen els responsables de l'oficina i a les quals esperen trobar respostes amb l'horitzó d'evitar qualsevol desaparició.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema