Junts pel Sí i la CUP van iniciar ahir els tràmits al Parlament per crear les tres lleis de "desconnexió" amb l'Estat (Transitorietat Jurídica, Hisenda Pública i Seguretat Social), previstes en la declaració independentista del 9 de novembre que va ser suspesa pel TC.

Els dos grups van registrar ahir les peticions dirigides a la Mesa del Parlament per a la constitució de les tres ponències conjuntes amb vista a l'elaboració d'una proposició de llei integral de "protecció social catalana", una proposició de llei de "règim jurídic català" i una proposició de llei "de l'administració tributària catalana", noms diferents als inicials per burlar l'anul·lació de la declaració independentista del 9-N.

"Són els tres pilars perquè la república catalana pugui existir. Estem molt contents que es facin ja passos endavant, és la demostració que aquests 18 mesos serveixen per construir la república catalana", va dir el diputat de la CUP Benet Salellas en declaracions als mitjans després que fossin registrades les peticions.

Salellas va afirmar que la declaració aprovada pel Parlament el 9 de novembre és "el manifest que ha de regir en aquesta legislatura" i, en un dels seus punts, s'establia que en el termini de trenta dies des de la constitució del Govern "s'entrarien tres proposicions de llei sobre les matèries imprescindibles perquè en 18 mesos puguem posar en marxa la república catalana".

Els grups sol·liciten així que la ponència de llei de protecció social catalana es constitueixi en el marc de la Comissió de Treball del Parlament; la de règim jurídic català, a la Comissió de Governació; i la d'administració tributària catalana sigui assumida per la Comissió d'Economia i Hisenda.

Tres ponències en una

A més, van proposar també que les ponències siguin de ponència conjunta, per "partir sense apriorismes" i cap text inicial sobre la taula, i que permeti així que tots els grups "parteixin de zero en la redacció del procés legislatiu" i sigui un mecanisme "el més ampli possible per no despertar recels en cap grup".

També la nomenclatura escollida per batejar les ponències busca esquivar una possible impugnació de l'Estat, ja que, com va explicar Salellas, "aquest Parlament té iniciativa legislativa en relació amb una administració tributària, una protecció social integral dels seus ciutadans i al règim jurídic aplicable a Catalunya".

"Si el propi Estat, a partir d'aquí, vol eliminar la capacitat legislativa d'aquest Parlament, evidentment serà un atac frontal a les institucions catalanes. I reaccionarem amb una resposta de la mateixa magnitud, calibre i contundència", va avisar el diputat de la CUP. Salellas va recalcar així que si el Govern "insisteix amb el seu "Brigada Aranzadi" i la seva brigada de jutges annexa al Consell de Ministres a continuar impugnant i anul·lant, nosaltres anem a continuar exercint la nostra sobirania".

La idea de Junts pel Sí i la CUP és començar a impulsar els tres projectes legislatius "en el menor temps" possible, encara que el calendari i la prioritat que es doni a les ponències dependrà del president de cada comissió, una vegada la Mesa del Parlament doni llum verda a les esmentades ponències.

"El procés ha de servir per eixamplar la base independentista i com més gent hi participi, més interessant i més sòlid serà", va dir en ser preguntat sobre la resposta que espera a la resta de grups.

"Són les lleis que, si segueixen endavant, regularan aspectes importantíssims de la república catalana: els ingressos, despeses i el marc jurídic que ha de regular tot això", va afegir. L'oposició va criticar la mesura titllant-la de "tripijoc" per burlar el TC, i van criticar que el govern aprofiti la situació espanyola per iniciar la desconnexió.

Comptes prorrogats

El Parlament va aprovar ahir el decret llei de necessitats financeres del sector públic i altres mesures urgents en pròrroga pressupostària, amb els vots a favor de Junts pel Sí, i cinc vots a favor i quatre abstencions d'una CUP que ha emplaçat el Govern a "desobeir i deixar de pagar" el FLA.

La pròrroga permetrà a Govern i entitats del sector públic formalitzar operacions d'endeutament per cobrir les amortitzacions previstes fins que no hi hagi nous pressupostos, ja que l'1 de gener es van prorrogar de forma automàtica els del 2015. Una pròrroga que va ser aprovada amb 64 vots a favor (cinc dels quals de la CUP), quatre abstencions de la CUP i 61 vots en contra de Ciutadans, PSC, PPC i una Catalunya Sí que es pot que finalment ha declinat abstenir-se. La CUP va fer una crida a desobeïr el FLA i a recaptar els impostos directament.