JxSí i CUP proposen debatre les lleis de desconnexió amb l'oposició en contra

Les tres normes passen el primer tràmit però C's, PP i PSC demanen un informe jurídic per saber si són constitucionals

10.02.2016 | 00:00
La reunió del consell executiu del Govern.

La Mesa del Parlament va sol·licitar ahir un informe als serveis jurídics de la cambra perquè es pronunciïn sobre la creació de tres ponències conjuntes per redactar les anomenades lleis de la desconnexió (seguretat social, hisenda catalana i transitorietat jurídica). Els grups, a excepció de Junts pel Sí i la CUP, s'oposen a la tramitació d'aquestes lleis a través de ponències conjuntes perquè consideren que els faria «coautors» d'uns textos que no comparteixen i repten les forces independentistes a presentar-ho a través d'un projecte de llei del Govern o de proposicions de lleis per part dels grups.
L'oposició també entén que la creació d'aquestes ponències conjuntes suposa desplegar la resolució rupturista del 9-N, suspesa pel Tribunal Constitucional. Per la seva part, JxSí i la CUP defensen el format perquè fomenta el debat polític.
Després d'escoltar la Junta de Portaveus, que aplega representants de tots els grups parlamentaris, la Mesa va encarregar l'informe jurídic sobre les esmentades ponències conjuntes, i va deixar per a una propera reunió de l'òrgan la decisió sobre la seva constitució.
Oposició de C's, PSC, CatSíQueEsPot i PPC. Des de C's, el vicepresident primer de la Mesa del Parlament, José María Espejo-Saavedra, va voler deixar clar que ell i el seu grup són contraris tant a l'admissió a tràmit de la petició que ha fet la CUP i JxSí com a la creació de les ponències conjuntes.
I és que Ciutadans veu que s'estaria incorrent «en un frau de llei», en considerar que «s'estaria vulnerant la suspensió del Tribunal Constitucional sobre la resolució aprovada al Parlament del 9-N». Espejo-Saavedra està convençut que la petició per crear les ponències conjuntes es deriva de la pròpia resolució anul·lada pel TC.

No a les ponències conjuntes
D'altra banda, C's també creu que si JxSí i la CUP pretenen formar les ponències «esgrimint l'article que preveu que es puguin formar per implementar l'Estatut», aquest seria un nou motiu per no acceptar la sol·licitud. A més d'això, el diputat de C's i membre de la Mesa va explicar que «com que la resta de grups no estan d'acord en participar-hi, no es poden crear aquestes ponències com a ponències conjuntes». Espejo-Saavedra va avisar que si la Mesa acaba admetent a tràmit la petició, es podria incomplir la directriu del TC.
El diputat del PSC Ferran Pedret va explicar que el seu grup va demanar per carta a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que els serveis jurídics elaborin un informe sobre l'obertura de les ponències conjuntes. El PSC posa en dubte que s'hagi de tramitar a través d'una ponència conjunta perquè, segons Pedret, aquesta opció està reservada a les lleis que despleguen l'Estatut.
El portaveu adjunt de Catalunya Sí Que Es Pot, Albano Dante Fachin, va refermar ahir el rebuig a les ponències conjuntes que JxSí i la CUP volen crear per iniciar el tràmit parlamentari de les lleis de desconnexió, que han de regular la seguretat social, la hisenda pròpia i la transitorietat jurídica. La confluència d'esquerres no participarà en aquestes tres ponències si finalment la Mesa decideix crear-les. Des del PPC, el seu portaveu parlamentari, Enric Millo, va explicar per què el seu grup també va reclamar als serveis jurídics del Parlament que facin un informe per intentar constatar el que creuen que és una il·legalitat.
A més, el popular afirma que després que a la reunió de la Junta de Portaveus «quatre dels sis grups hagin deixat clar que no tenen cap interès en participar en aquestes ponències conjuntes, és antidemocràtic i autoritari que JxSí i la CUP pretenguin imposar la participació quan la voluntat no és conjunta».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema