El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tombat part del protocol d'usos lingüístics al sector públic de Catalunya, entre ells els articles que fixaven el català com a llengua de comunicació entre el personal i que totes les converses s'havien d'iniciar en aquest idioma.

En una sentència, la secció cinquena de la sala del contenciós-administratiu de l'alt tribunal català dóna la raó a l'adjunt de cirurgia pediàtrica de l'Hospital Joan XIII de Tarragona (Tarragonès) en contra del Protocol d'usos lingüístics per al sector sanitari públic i Catalunya i del Protocol d'usos lingüístics per a la Generalitat de Catalunya i del sector públic que en depèn.

El tribunal acorda anul·lar l'article dels dos protocols que estableix que "la llengua de comunicació entre el personal ha de ser la catalana, tant presencialment com per telèfon, en la megafonia, en les reunions de treball, etc, especialment davant terceres persones: usuaris i els seus familiars, i personal sanitari o laboral extern".

Per al tribunal, el "contingut imperatiu" d'aquest article "s'extralimita" del marc normatiu fixat per l'Estatut de Catalunya.

Amb els mateixos fonaments, el TSJC anul·la un altre article, que fixa que "tant si la conversa la inicia l'usuari com el treballador, aquest mantindrà en català -independentment de la llengua que utilitzi l'interlocutor-, llevat del cas que l'usuari manifesti dificultats per entendre el català o demani ser atès en una altra llengua oficial".

Entre els arguments esgrimits pel TSJC per anul·lar aquests dos articles també figura que entre els professionals de la sanitat als quals es dirigeixen els protocols es troben els metges interns residents (MIR) d'una convocatòria anual de caràcter estatal "oberta a facultatius comunitaris (de la UE) i extracomunitaris, als quals no s'exigeix el coneixement de la llengua catalana".

L'alt tribunal català també ordena suprimir algunes expressions d'un tercer article dels dos protocols, en el punt que subratlla que les converses telefòniques "sempre" s'hauran d'iniciar en català.

Segons la sentència, el "caràcter indiscriminat" d'aquesta part de l'article, en què no distingeix "ni tan sols les converses no directament relacionades amb el servei que pugui mantenir el professional sanitari" ha de ser eliminada, "per forçar sense justificació el dret d'opció lingüística de l'usuari".

El TSJC també ordena eliminar la part en la qual se subratlla que si l'usuari no parla català però l'entén, "es continua parlant-li en català, llevat que demani ser atès en castellà".

El tribunal anul·la a més part de l'article del protocol que precisa que en la documentació interna, com nòmines, contractes, avisos o circulars, ha de ser en català i que "si s'han d'omplir (com la documentació relacionada amb la gestió de personal), també s'ha de fer en aquesta llengua".

Per contra, el TSJC manté la validesa dels altres articles impugnats, entre ells el que estableix la preferència a l'hora d'adquirir i usar programes informàtics en versió catalana i el que fixa que l'ús de llengües no oficials ha de ser "excepcional i justificat", en no apreciar cap il·legalitat.

El grup "Impuls Ciutadà", associació que ha assessorat el professional sanitari que ha interposat el recurs davant el TSJC, ha valorat avui el contingut de la sentència, dictada al desembre del 2015, en considerar que "ha millorat la seguretat jurídica dels empleats públics" i que gràcies a ella existeix "més llibertat lingüística en les relacions entre els empleats públics i d'aquests amb els ciutadans".