La consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, va anunciar ahir que Catalunya està preparada per acollir en aquests moments 1.800 refugiats en els pròxims mesos i 4.500 més en el futur.

Després de la reunió del Comitè d'Acollida a les persones refugiades, Bassa va lamentar que, malgrat que la Generalitat disposa de 1.800 places en pisos, albergs, habitacions i fins i tot en alguns hotels estan disposats a cedir espais, el Govern central «no deixa la gestió directa de l'acollida dels refugiats a les comunitats autònomes». «Demanem que l'Estat Espanyol ens deixi la gestió directa de l'acollida als refugiats, i que Europa ens reconegui com a nació per tenir aquesta competència», va dir la consellera.

De la seva banda, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va dir que «el Govern (espanyol) està protagonitzant un trist paper per no fer front ni a les seves responsabilitats ni als seus compromisos, no només polítics sinó també jurídics, amb l'atenció a l'asil a les persones refugiades que arriben a Europa».

Colau va afegir que Barcelona, dins dels límits de les seves competències, està fent «el màxim possible» per portar refugiats, i va explicar que «la ciutat ha rebut 1.300 peticions d'asil des de l'inici d'any, de les quals ja n'ha atès 600».

La consellera va assegurar que el seu departament treballa de forma conjunta amb el d'Interior, «per causes de seguretat per als que arriben, però també per als que són aquí»; amb Ensenyament col·laboren per assegurar la integració a les escoles; i amb Afers Estrangers, Relacions Institucionals i Transparència, busquen el desenvolupament, «no només de polítiques d'acollida, sinó també d'igualtat, integració, educació, habitatge i ocupació».

Colau, de la seva banda, va anunciar que dimarts que ve, 5 d'abril, acudirà a una reunió a Brussel·les de deu ciutats europees, entre les quals hi haurà Barcelona, Atenes, Amsterdam, Hèlsinki i Berlín, convocada pel Comissari d'assumptes d'asil, d'integració i d'immigració i la Comissaria regional de la UE, amb l'objectiu d'analitzar el que poden fer les ciutats i quin ha de ser el seu paper en la política d'asil i de refugi.

La consellera va anunciar l'obertura d'un web perquè els refugiats tinguin coneixement de Catalunya com a terra d'acollida i com a eina d'informació sobre els seus recursos, i també s'ha posat al servei dels municipis.