El president català, Carles Puigdemont, va evitar censurar el manifest del grup Koiné que advoca perquè el català sigui única llengua oficial en una eventual Catalunya independent. En la sessió de control al ple del Parlament, el líder de Catalunya Sí que es pot, Lluís Rabell, va preguntar a Puigdemont pel manifest aprovat pel Grup Koiné, format per professionals de diferents àmbits acadèmics, culturals i exalts càrrecs de la Generalitat, que reclama que el català tingui l'estatus de «llengua territorial» en una Catalunya sobirana, i que sigui la «llengua vertebradora i integradora» dels seus habitants.

Puigdemont va assegurar que el Govern només ha de «respondre de les seves polítiques i compromisos, o si d'alguna vegada firma un manifest, cosa que no ha fet ni farà en el futur», i va recordar que «manifestos es fan molts i de totes les tendències», de manera que el seu govern no pot «estar posicionant-se cada vegada» sobre ells.

«El posicionament està en el nostre programa de Govern, que és explícit sobre aquesta matèria», es va limitar a dir el president català, cosa que va provocar les crítiques de Rabell en la seva rèplica, que va considerar que davant «l'inquietant manifest», els poders públics no poden respondre amb «generalitats». Però Rabell va anar més enllà i va advertir que amb aquest manifest és «la primera vegada que apareix una posició racista i fonamentalista cultural que, d'alguna manera, és el reflex invertit de moltes pressions que ha rebut la llengua catalana».

Rabell va instar Puigdemont a ser «més responsable i seriós» davant «un manifest i gent que es permet parlar de la immigració com a elements colonitzadors involuntaris del Franquisme, quan aquesta gent ha estat decisiva en la cohesió social i lingüística d'aquest país», en «defensa del català i la immersió lingüística, però també la pluralitat cultural de Catalunya», va dir. Puigdemont, no obstant això, va aconsellar Rabell que «no faci dir al manifest coses que no diu», en al·lusió a «unes tesis que vostè qualifica de manera poc responsable de racistes, perquè no crec que la lectura del manifest el porti a aquestes conclusions».

La moció independentista

Un altre dels punts conflictius del ple va ser la moció independentista conjunta entre JxSí i la CUP que ratifica la declaració sobiranista del 9-N suspesa pel Tribunal Constitucional (TC). C's i PSC van demanar la paraula abans de l'inici de la sessió per sol·licitar que la Cambra votés en aquell moment si la moció finalment seguia o s'eliminava, cosa que segons el reglament poden sol·licitar la pròpia presidenta del Parlament o un mínim de dos grups parlamentaris. La presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, va deixat clar, però, que aquesa votació es realitzaria avui com estava previst.

El líder del PSC, Miquel Iceta, va sol·licitar per escrit a Forcadell, que demani un informe als serveis jurídics sobre l'adequació legal del contingut de la moció.