Hi ha una majoria de ciutadans que creuen, des de fa força temps, que hi hauran eleccions anticipades. Jo pertanyia a aquest ramat i vés a saber si en realitat encara hi pertanyo. En tot cas, avui menys que ahir. Crec que hi pot haver una preocupant maniobra d'aproximació entre el PSOE i Podem. He tirat tota mena d'hams amb gran varietat d'esquers i cap font no m'ha aclarit res. Em quedo a nivell d'indicis.

Josep Pla em va dir diverses vegades que Gregorio Marañón era tan bon metge que per les olors que sentia en entrar a l'habitació d'un malalt creia saber la malaltia que patia. Potser hi havia algun polsim de veritat. Immodestament i agosaradament jo també sento algunes olors, però no he trobat res d'acreditable ni, encara menys, de concloent.

El que hi ha són construccions mentals, o especulacions, força notables en el camp independentista. Temen que el PP i Ciutadans puguin pujar si hi ha eleccions. A més, els independentistes es veuen tan a la baixa que una font d'aquest sector em va dir que podrien acceptar un referèndum de reforma de la Constitució espanyola que pogués ser admès, pels mateixos independentistes, com l'exercici del "dret a decidir" ( una construcció retòrica casolana sense cap homologació internacional) si aquell referèndum espanyol servis per a retocar alguns aspectes de l'actual Estatut, essencialment els fiscals.

Vaja que ja pensen en fer rebaixes. En tot cas, aquesta via té interès perquè consisteix en admetre les reformes del marc estatutari català podrien ser assolides amb un referèndum constitucional espanyol. Això trauria molt de foc al tema. Tanmateix, no he pogut obtenir cap element per creure que això estigui avui damunt de cap taula, si bé està a la boca.

Tot plegat podria ser un camí de sortida respecte a anys d'enfrontaments amb l'Estat. Com ja he escrit el gran problema d'avui de CDC i d'ERC és esbatussar-se o fer-se la traveta entre ells. Apa, ànims. Ben curiosament, variades fonts independentistes afirmen en privat que tàcticament avui ERC sembla ser verbalment menys(sic) radical que CDC.

Pel que fa a la política espanyola, a l'independentisme hi domina una sensació d'impotència majúscula. Mai Catalunya havia pesat tan poc com ara a Espanya i a Europa. Però no passa res, la Generalitat ja té mitjans de comunicació que fan creure cofoiament el contrari. D'il·lusions també es pot viure, però no pas per massa sempre.

En realitat, des de l'independentisme l'única especulació que els fa remoure la cua és la d'una entesa entre el PSOE i Podem. Per evitar les eleccions, somnien en un acord entre Podem i PSOE, recolzat per petits partits identitaris. També somnien en la neutralitat de Ciutadans i l'ensorrament del PP. És una obvietat que a aquest darrer li ha passat de tot. Segurament li succeiran més coses, com també els hi poden passar a altres partits. Tothom especula contra (sic) qui seran les novetats judicials de la setmana que demà encetarem.

En un país millor civilitzat es parlaria més específicament de la corrupció, amb una profunditat superior -menor seria impossible- i amb voluntat de trobar vies legislatives i judicials resolutives. Aquí no es fa. Ni tan sols es cita el millor especialista en el tema, el catedràtic emèrit de Dret Administratiu Alejandro Nieto. Ja té 86 anys. Però els seus magistrals llibres no els veig mai citats, si no és per mi mateix.

L' independentisme també tendeix a creure que ara dins del PSOE hi ha sectors més contraris al PP al PSOE que a Podem. Veurem si això es veu, o no, en el referèndum intern de Podem. Per cert, model d' esbiaixada ideològica pel que fa a les preguntes.

La meva opinió és que els enfrontaments entre blocs polítics amplis és desastrosa. El millor exemple europeu va ser la política dita de "classe contra classe" duta a terme amb especial radicalitat a Alemanya per la Tercera Internacional, fins el 1936. En aquest any, Hitler ja estava en el poder, on no hi hagués arribat mai sense aquella monstruosa política.