L'esquela de l'ANC a TV3

19.04.2016 | 08:56

Diumenge vaig escoltar mecànicament el noticiari de les cinc de la tarda de la cadena d'informació continuada de TV3. Vaig sentir la crònica més important i veraç dels darrers temps, oferta per una jove periodista, modesta i brillant, una rara avis, una au rara. Informà molt bé de l'assemblea general de l'ANC celebrada poc abans a Manresa. Vaig quedar tan bocabadat que vaig tornar-la a veure i a escoltar a dos quarts de sis. No era un somni.

Fou la necrològica o l'esquela de l'Assemblea Nacional de Catalunya. No hi havia confusió possible. L'àudio lligava amb el poc nombre d'assistents que es veien, les moltes absències i les cares dels pocs presents que, per dir-ho usant una frase idiomàtica «amb la cara pagaven». Es podrà maquillar com es vulgui, però tan li fa. No tinc cap por: aconsello intentar veure aquella magnífica crònica a Internet.

L' ANC aprovà que no hi haurà candidatura secessionista unitària en les properes - potser molt properes - eleccions catalanes. Com tampoc n'hi haurà (afegeixo jo) a les avui probables espanyoles. Tampoc no hi haurà manifestació centralitzada l'11-S. La política catalana retorna als partits i l'ANC esdevé no se sap què. Ara està propera al no-res.

Des d'una òptica secessionista, diferent a la meva, però també honesta, tenia raó Oriol Ges en la seva col·laboració en aquest diari: «L' ANC, la comissió de festes del govern». Hi afegeixo l'opinió, meva, que pel govern català no comença cap etapa de festes, sinó de funerals.

En pura lògica hi hauria d'haver explicacions polítiques. Però dubto que es produeixin. Faran veure que no passa res. L'ANC s'esfilagarsarà com un jersei vell. Es consumirà tot i dient que no passa res. Serà un fet major, un canvi de paradigma. L'havia estat anunciant.

Tot allò de tirar el carro pel pedregar ja fa riure. Només 178 persones han presentat una declaració de renda a la diguem-ne la catalana respecte als molts centenars de milers que ho fan com sempre.

A un poble de muntanya que podria citar, un grup de persones van decidir que retirarien els seus comptes d'una sucursal d'una caixa per una posició bancària sobre la secessió que no agradà a un líder secessionista local, un constructor provinent de l'extrema esquerra. A l'hora de fer-ho ningú s'hi apuntava. Passaren a optar per retirar 1.714 euros ( per allò de l'any de l'11-S). Nou fracàs i nou canvi: retirarien només 17 euros i 14 cèntims. No mirarien a la coma, dic jo.

Però hi hagué un altre fracàs. Autoconvocats a la sucursal en un mateix dia i hora, fàcil i convenient per a tots, no hi anaren ni deu persones. Ho deixaren per a més endavant. Lògicament, no hi ha data.

La base originària de totes aquestes bestieses no rau en la societat catalana, sinó en la persona d'Artur Mas Gavarró seguit després per Junqueras i altres pescadors en aigües tèrboles. Hi van poder arribar gràcies una infinitat de milions gastats en el seus inefables mitjans públics de comunicació, esdevinguts de propaganda, i a un estol de corsaris privats i subvencionats, com els que practicaren en el passat la guerra naval de cors.

Sovint trobem falses informacions o fins i tot portades que van pel seu aire, per dir-ho així. Ahir l'altre diari que es publica a Girona titulava, molt destacat, a la portada «L' ANC referma l'aposta per la unitat». Jo només reitero veure i sentir la crònica de TV3 de diumenge.

Francament no em considero en el deure de rectificar o precisar res del que he estat escrivint sobre política catalana en els darrers anys ni respecte a la vil destrucció de la sanitat pública. Ara bé, suposo que algun dia potser caldria que altres aterressin en el món real, goso dir jo.

Abans hi haurà eleccions. Valdrà la pena menjar cues de pansa, que diuen que van bé per conservar la memòria. En qualsevol cas, la destrossa intel·lectual, moral, cívica, econòmica, informativa i en tots els ordres ha arribat tan lluny que no sé quantes coses podrem arribar a tan sols intentar salvar. Uns quants ens han fet molt de mal a tots. En canvi, sembla que ells no han patit gens. Potser haurien de fer un pensament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema