El Govern garanteix conservar el model comercial i que no hi haurà «fracking»

Munté argumenta que tenen les eines per impedir aquesta tècnica perquè gestionen el règim d'autorització ambiental

27.04.2016 | 08:08
La portaveu del Govern, Neus Munté, en roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu.

El Govern va acordar ahir garantir que a Catalunya no s'apliqui el fracking -tècnica de fractura hidràulica per a l'explotació de recursos naturals per a l'aprofitament d'hidrocarburs-, malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat la llei catalana que ho prohibia. En paral·lel, els sectors empresarials van demanar ahir l'aprovació d'una llei catalana de comerç, després que el TC consideres inconstitucional la prohibició catalana de l'establiment de superfícies comercials de més de 800 metres quadrats dins de les trames urbanes.

La consellera de la Presidència, Neus Munté, va explicar, després de la reunió d'ahir del Govern, que aquesta anul·lació de la llei que prohibeix l'ús del fracking en la recerca d'hidrocarburs a Catalunya no implica que se segueixi utilitzant aquesta tècnica.

Encara que la llei hagi estat anul·lada, el Govern disposa, va dir, «d'eines administratives i ambientals» per impedir l'ús d'aquesta tècnica, ja que de la Generalitat «depenen» uns determinats tràmits i autoritzacions ambientals per dur a terme activitats sotmeses a una declaració d'impacte ambiental. Sempre que el Govern observi afectacions negatives per al medi ambient, pot aplicar una «salvaguarda» que impedeixi desenvolupar aquest tipus d'activitats.

El Govern va reafirmar així el seu compromís amb el compliment del mandat emanat del Parlament, que l'1 d'octubre del 2014 va aprovar les conclusions de «l'informe de la comissió d'estudi dels permisos de prospecció i explotació d'hidrocarburs no convencionals mitjançant la fractura hidràulica». L'informe concloïa que és «poc recomanable» que s'impulsi la tècnica de la fractura hidràulica, davant els «costos socials locals que podrien produir-se».

Llei catalana del comerç
En la mateixa línia, el sector empresarial va mostrar ahir el seu rebuig a la sentència del TC que anul·la la disposició transitòria 8ena de la legislació catalana que prohibeix la implantació d'establiments comercials amb una superfície igual o superior a 800 metres quadrats dins de les trames urbanes.

La confederació de Comerç de Catalunya (CCC) va reclamar l'aprovació urgent d'una llei catalana de comerç que reguli la concessió de llicències, els horaris com també la ubicació de les mitjanes i les grans superfícies comercials. L'entitat va destacar en un comunicat la importància d'una llei de comerç pròpia que permeti un desenvolupament ordenat i equilibrat de les activitats comercials per potenciar el comerç a la ciutat.

El president de Pimec, Josep González, va assegurar que «no és una bona notícia» per al petit comerç català la sentència del TC. González va defensar que ciutats com Barcelona necessiten del petit comerç i mesures com les del TC són una nova actuació de «desprotecció» del model de comerç català.

El president de Pimec va fer aquesta valoració poc abans de la celebració de l'Assemblea General d'aquesta patronal, on va anunciar que Pimec informarà a la Comissaria europea de mercat interior, indústria i empresa que Espanya no ha fet la transposició de la directiva europea que facilita la participació de les pimes en la contractació pública, i que no serveix les excuses del Govern en funcions. El president de la patronal va alertar, també, que el «fracàs dels nostres polítics», que «no saben pactar» i estan acostumats al «bipartidisme» pot portar a posposar algunes inversions i a que altres se n'hagin anat fora i va dir que això pot passar amb el projecte BCN World.

La desobediència de la CUP
La CUP es va mostrar enormement molesta per les darreres decisions del govern espanyol i el Tribunal Constitucional en relació a les lleis catalanes recorregudes i suspeses. En aquest sentit, la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, va constatar el «cansament d'un TC que només fa que suspendre lleis catalanes» i del que no reconeixen «la seva potestat per dir que envaïm competències». «L'única manera de no enviar-les és tenir totes les competències», va dir.

És per això que va reclamar a la resta de formacions que «davant dels atemptats contra els drets fonamentals» que considera que practiquen el TC i el govern de l'Estat, «treballin per la desobediència al TC i se sumin a l'aposta per la ruptura amb Espanya i el regim del 78».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema