Guspira

la SANITAT: INNOVA O BÉ RAFAEL BENGOA

01.05.2016 | 00:00
la SANITAT: INNOVA O BÉ RAFAEL BENGOA

El 1992 va esclatar a Itàlia el macroescàndol de "Mani Pulite" o "Tangentopoli". Lògicament tingué una vessant sanitària. El primer eslògan corrector del ?desastre de la sanitat pública, usat per polítics i magistrats contraris a la corrupció, va ser "depolitizzare la sanità". Era una arma de doble fil perquè allí i aquí (sobretot a Catalunya) els mals de la sanitat pública són de base política i sovint han tingut la forma de conxorxa entre partits diversos. Però a la vegada, l'articulació i el funcionament de la corrupció ha estat duta a terme des d'entitats sanitàries privades. Les dents estan unides a les genives.
L'única manera d'aclarir-ho ha de ser per via judicial, sense apriorismes. Segur que s'hi troba de tot i que la solució serà, en un dia imprecís, articular una sanitat pública diguem sanitària, és a dir, només amb coordenades d'equitat i eficiència.
Ara ni les veig, però són inevitables. No percebo cap altra concreció possible que l'autogovern sanitari amb una administració institucional independent. Hi ha models on emmirallar-nos; entre altres, el de tota la Unió Europea, amb el Banc Central Europeu en el primer terme. Això, a l'extrema esquerra, al secessionisme i a l'extrema dreta no els agrada gens.
Per tant, aquí som diferents. Resulta ser d'una ximpleria immoral que el nou i ignorant conseller de Sanitat, Toni Comín, hagi assumit el cinisme de Boi Ruiz continuant dient que aquí només s'han de fer retocs. N'ha proposat alguns de mínims i demagògics pels quals no té ni diners.
Una breu entrevista amb Rafael Bengoa, antic conseller de salut basc i antic assessor d'Obama en sanitat, que he trobat a internet, mostra quin és el perfil de les persones que necessàriament hauran de canviar el nostre sistema sanitari.
Abans hem de passar pel nostre macrojudici sanitari, el d'Innova, a Reus, avui en mans d'un excel·lent magistrat instructor. En el seu sumari s'hi troba de tot, inclòs una cinquantena d'imputats. És molt important que la vista oral i la sentència siguin tan bones jurídicament com, a hores d'ara, ho és el sumari. Fa mesos en vaig destacar un aute que trobo magnífic. El podeu trobar a cronicaglobal.com, titulat: El sistema de CDC i Pujol, la sanitat i un bon aute judicial.
El paràgraf clau del text és el setè començant pel final. Té per títol Un magnífic aute judicial i el "consorci criminal". Deixa clar que el judici del cas Innova és clau. Cal arribar al fons. Certament hi poden haver processats i eventualment condemnats que no siguin de CDC, però no tinc cap dubte respecte a quin partit li hauria de pertocar la principal responsabilitat política. El sumari és extremadament indicatiu.
Des del dia de la creació, per CDC, del nostre actual model sanitari, amb Jordi Pujol de president i Xavier Trias de conseller, tot ha estat d'una concordança malèvola espectacular. El que havia de ser un sistema modern, concebut en funció dels interessos generals de tots els catalans, i en especial dels més necessitats, passà a ser vist en funció d'interessos econòmics i de control social.
S'ha de fer taula rasa, cosa que requereix una visió, una capacitat de gestió i uns coneixements del tot inexistents a Esquerra Repúblicana de Cataluna (ERC) i a Convergència Demodràtica de Catalunya (CDC). Una pancarta de manifestants de l'Hospital Sant Joan de Reus (una maldat de Josep Prat) hi vaig veure el neologisme "ERC-Convergència".
Que en l'inici de tot plegat hi van jugar un paper que considero greu i nefast persones del PSC és innegable. Sempre citat a l'alcalde PSC de Reus (1985-1999), Josep Abelló, després president del Consorci Hospitalari de Catalunya (1991-2011). Fou qui va portar a Reus i a Innova a Josep Prat. El paper de l'alcalde del PSC Josep Miquel Pérez també va ser molt galdós. Jurídicament és just que la investigació sigui tan amplia com calgui i també amb tota mena de precisions fàctiques, internes i externes.
El que ja no és just és jugar a allò de "tots podrits" (Tous pourris) usat en particular en l'intent de cop d'Estat feixista del 6 de febrer del 1934 a París. Ara, qui de vegades sembla que pot jugar a aquesta demagògia és un periodista personalment molt pròxim a Podem i capaç d'atribuir-se primícies que no foren seves.
En tot això no hi ha res de banal només d'ego personal. El judici del cas Innova de Reus se situa en una tradició jurídica i una manca de pressions que ara no es donen a Veneçuela ni a l'Iran, i així ha de ser. Com CDC, crec que Podem i la CUP també són problemes per a les nostres llibertats bàsiques. O no?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema