Joaquim Ferrer i Roca, historiador, exconseller de Cultura i històric dirigent amb orígens socialdemòcrates de CDC, va morir ahir a la matinada als 78 anys a conseqüència d'una malaltia, que fa un mes el va obligar a deixar de col·laborar en aquest mateix mitjà, Diari de Girona, després de gairebé vuit anys publicant articles quinzenalment sobre temes d'actualitat des de la seva experiència en el món de la políitca i de la cultura.

L'olotí i diputat en funcions per Girona de Democràcia i Llibertat, Jordi Xuclà, va qualificar a Ferrer com «una persona compromesa amb el país i amb la política» al llarg de la seva vida. «A títol personal, per mi ha estat un mestre de la vida i del compromis. Sembla que la política i la bondat no poden anar lligades, però en el cas de Joaquim Ferrer anaven agafades de la mà», va explicar Xuclà. L'olotí, a més, va voler destacar la lluita de Joaquim Ferrer per la recuperació de la llengua catalana i de la democràcia. «En una situació com la que està vivint actualment Catalunya és important tenir present la figura i els valors d'una persona com Ferrer», va afegir en declaracions a Diari de Girona.

Els anys seixanta, Ferrer va participar en moviments catalanistes i, el 1968, va ser un dels promotors de la campanya El català a l'escola, motiu pel qual va ser detingut i jutjat. Des de 1970 va formar part del grup que va crear Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, al costat de Josep Pallach, i posteriorment va acabar confluint amb Convergència Democràtica de Catalunya.

Entre 1982 i 1984 va ser sotsdirector general d'Acció Cívica de la Generalitat de Catalunya i, de 1983 a 1984, va ser membre del primer Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Militant de CDC, va ser candidat per Barcelona al Congrés dels Diputats a les eleccions generals del 28 d'octubre de 1982, però no va aconseguir l'acta, si bé un any després va obtenir un escó en substitució d'Eduard Punset.

No va arribar a finalitzar la II Legislatura com a diputat, ja que al desembre de 1985 va ser nomenat conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, presidida per Jordi Pujol.

Desè en la candidatura de CiU per Barcelona a les eleccions autonòmiques catalanes del 25 de maig de 1988, va ser elegit diputat, i el 21 de juny d'aquest any va ser designat senador en representació del parlament català. El 5 de juliol va deixar el seu càrrec de conseller de Cultura, on el va succeir Joan Guitart. Al Senat va passar a desenvolupar des del 5 de setembre de 1988 el lloc de portaveu del grup de Minoria Catalana.

A l'octubre de 1988, juntament amb el Grup Mixt, va presentar una moció davant la Mesa del Senat perquè es reglamentés l'ús de totes les llengües en les activitats d'aquesta Cambra, una proposta que va ser rebutjada un mes després.

Va ser reelegit diputat autonòmic per CiU de Barcelona a les eleccions del 15 de març de 1992 i, el 29 d'abril d'aquell any, va aconseguir la reelecció com a senador en representació del Parlament.

Ferrer va destacar també en la seva faceta d'historiador especialitzat del moviment obrer català amb el nacionalisme.

El mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va fer eco de la «trista notícia de la mort de l'exconseller Joaquim Ferrer»: «Li agraeixo tot el que ha fet per Catalunya, i la seva amistat», va afirmar des del seu compte de Twitter.

En la mateixa línia, l'expresident de la Generalitat Artur Mas va evocar la «gran potència cultural i l'accent social» de l'exconseller de Cultura Joaquim Ferrer. «Era una persona que traspuava vocació de servei públic i la seva trajectòria política des de la clandestinitat, passant per la recuperació de la democràcia, la construcció i el desenvolupament de l'autogovern, així ho demostra», va assenyalar Mas en un comunicat.

També la consellera de la Presidència, Neus Munté, va expressar el seu condol per la mort de Ferrer, de qui va destacar la seva aportació al món de la cultura des de les seves responsabilitats a la Generalitat.