És evident que, en el cas d'una hipotètica República catalana no tindria gaire sentit que el Parlament estigués compost en clau sobiranista. El més probable és que en un país ja independent, la balança de poder es dividís en el tradicional dretes-esquerres. O en pro-Europa i anti-Europa, establishment-antiestablishment, socialdemòcrates i liberals, etc.

Els comicis del 27 de setembre passat van ser sobiranistes, certament. Però suposen també la fotografia més propera que tenim del Parlament. En aquest sentit, si extrapoléssim aquests resultats a la hipotètica República seguint la llei electoral de l'esborrany de Constitució catalana presentat la setmana passada, la balança seria molt favorable a Junts pel Sí. Tant que assoliria la majoria absoluta amb 84 diputats i deixaria encara en més minoria els diputats d'altres formacions polítiques.

És improbable que JxSí existís en una Catalunya independent, però igualment, les dues formacions polítiques que la conformen, Convergència i Esquerra, en sortirien clarament reforçades. S'hauria de veure qui es queda amb la part gran del pastís, però és evident que tant ERC com CDC tindrien una diferència de diputats més elevada de la que tenen ara amb Ciutadans i el PSC. Els socialistes es quedarien amb només 12 diputats (pels 16 que tenen ara) i el partit taronja segurament passaria a ser tercera força amb 23 (pels 25 actuals). Encara pitjor ho tindrien la resta de partits: Catalunya Sí que es Pot aconseguiria només 5 diputats (ara en té 11). El PP passaria d'11 a 4, i la CUP de 10 a 3.

A les comarques gironines Junts pel Sí (o CDC i ERC) arrasarien amb 13 diputats. Serien l'única força amb representació a totes les comarques excepte a la Selva, on a banda dels dos diputats de JxSí n'hi hauria també un de Ciutadans. Cap dels altres partits tindria representació per Girona; una situació diferent de l'actual, on els resultats del 27-S van donar a la circumscripció gironina 11 diputats a Junts pel Sí però també dos a C's, un al PSC, una la CUP, un al PP i un a CSQEP.

L'article 78 del text de proposta de la constitució de la República catalana tracta sobre la «Composició i Règim Electoral». L'apartat, de sis punts, detalla que els diputats al Parlament hauran de ser escollits democràticament per un període de cinc anys, i que la seva circumscripció electoral serà la comarca, tret de Barcelona ciutat, que seran els districtes. També explica que el sistema electoral és «de representació directa, de llistes obertes i a una sola volta», i que els escons vacans es cobreixen «mitjançant eleccions a la seva circumscripció concreta«. Aquí ve la primera diferència amb la llei actual, que fixa com a circumscripcions les quatre províncies. Paral·lelament, en la hipotètica Constitució s'estipula que «cada circumscripció tria un parlamentari per cada 75.000 habitants o fracció, a una sola volta».

Una llei ambigua

El fragment no aclareix però si s'escull un diputat per circumscripció comarcal per cada 75.000 habitants o fracció, o com a mínim un diputat per comarca més un per cada 75.000 habitants o fracció. Exemple: Amb el primer supòsit (l´utilitzat en aquest article) l'Alt Empordà, de 138.000 habitants, tindria dos diputats: un pels primers 75.000 habitants i un altre per als 63.000 restants (fracció).En canvi, amb el segon supòsit l'Alt Empordà tindria tres diputats; un pel sol fet de ser comarca, i dos més per la suma de 75.000 habitants i fracció

. En el primer supòsit doncs (que és l'utilitzat per fer aquesta notícia), el Parlament de la República tindria aproximadament el mateix nombre de diputats que ara. Mentre que en el segon, el nombre de representants es dispararia, ja que cada comarca en tindria un de més pel sol fet de ser-ho.