Catalunya i Balears treballaran junts per un nou sistema financer

La reunió també va tractar altres temes com el Corredor Meditarrani o la cooperació cultural

21.05.2016 | 00:00
Catalunya i Balears treballaran junts per un nou sistema financer

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, van pactar ahir crear un grup tècnic de treball conjunt per estudiar un nou sistema de finançament autonòmic, partint del fet que les dues comunitats estan infrafinançades. Armengol i Puigdemont es van reunir a Palma per abordar qüestions que són d'interès per a les dues comunitats i posteriorment es van traslladar al monestir de Cura, al municipi mallorquí d'Algaida, per signar el conveni bilateral pel qual Balears reingressa a l'Institut Ramon Llull.
La presidenta balear va anunciar que els dos executius crearan una comissió bilateral i posaran en marxa un grup de treball sobre el model de finançament que liderarà l'economista menorquí expert en balances fiscals Guillem López Casasnovas.
El punt de partida és que les dues comunitats comparteixen «una situació d'infrafinançament històric des del Govern d'Espanya» i aporten al sistema molts més recursos dels que reben, va explicar Armengol, que va assenyalar que el cas de les Balears s'agreuja per la insularitat. Puigdemont va recalcar que, partint cada comunitat de «les seves realitats i els seus projectes», i tenint en compte que «cadascun té la seva estratègia», Catalunya i Balears compartiran «una taula de treball conjunta des del punt de vista tècnic».
La col·laboració amb Balears va ser qualificada pel president català com «un front tècnic». «Encara que el nostre millor sistema de finançament de futur es diu estat independent», va puntualitzar Puigdemont.
«Nosaltres en això no hi entrarem», va matissar Armengol per distingir entre els projectes polítics diferenciats i l'interès comú en un nou sistema de finançament. La presidenta balear advoca per un nou finançament autonòmic en el qual primi el principi d'ordinalitat.
Puigdemont i Armengol van coincidir a dir que la trobada suposa recuperar la normalitat institucional en les relacions entre les dues comunitats, cosa que ja practiquen els ciutadans de les dues regions. La unió de les dues comunitats també es va expressar amb el reingrés de les illes a l'Institut Ramon Llull, que els dos mandataris van solemnitzar en un acte celebrat a l'aula de Gramàtica del monestir de Cura, lloc emblemàtic en la biografia del savi medieval mallorquí.

Sentiment compartit
Armengol va definir el dia d'ahir com «important, emocionant i il·lusionant» per la recuperació de la cooperació cultural amb Catalunya, una mostra de la «normalitat que no s'hauria d'haver trencat». La presidenta del Govern va recordar que Balears va ser una de les fundadores de l'Institut Ramon Llull fa 14 anys i va recalcar el seu malestar pels dos abandonaments de la institució per part de les illes, ordenats per executius del PP. Armengol confia que l'acord signat perduri i sigui «un retorn per no tornar-ne a sortir mai».
Puigdemont va destacar que quan s'esgrimeix l'amenaça d'expulsió de la Unió Europea per advertir contra la independència de Catalunya ell planteja que Europa no pot prescindir d'un país que té entre els seus referents culturals una figura tan important per a tot el continent com el místic mallorquí. «Parlem la llengua de Llull», va subratllar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema