Els canvis quantitatius en creen de qualitatius. Ningú no ho pot negar. Entre l'aigua bullint a cent graus i la que està a punt d' arrencar el bull hi ha una diferència qualitativa, l'existent entre l'aigua i el vapor.

A la comunicació social emesa i orquestrada per la Generalitat li ha passat i li passa quelcom de semblant. Està emmarcada en un món polític intervencionista, creat per una persona (Jordi Pujol) que arribà a dir-me que si no hagués optat per ser polític hauria volgut ser empresari de premsa. La seva biografia ho ratifica, a partir de les seves múltiples relliscades en l' àmbit periodístic. Les conec molt i molt bé.

En el darrers temps la cosa ha arribat a límits estratosfèrics. La politiqueria s'ha ficat arreu de manera en un grau tan enorme i general que res no funciona. L'aparell polític i administratiu de la Generalitat sembla una orquestra amb instruments rovellats i dirigida per mitja dotzena d'aprenents de directors que estan enfrontats entre si.

El batibull és immens, i això que de la missa no ens n'assabentem ni de la meitat. Hi ha dades al·lucinants. Així, quadres de CDC de Girona ara m'expliquen el que va dir en aquesta ciutat Artur Mas, en una recent conferència, reservada només a militants destacats de CDC. Va ser una carregada monumental de Mas contra ERC i contra la CUP.

Qui m'ho ha explicat se'n feia creus. El que parlaren no tenia res a veure amb la imatge de cohesió independentista que CDC, ERC i la CUP volen donar portes enfora. Lliga amb el fet que el passat dia 10 de maig, vaig exposar en aquest diari que una vintena d'alcaldes de CDC, (entre ells les de Girona i de Figueres) presidits tots per Carles Puigdemont, s'havia reunit a sopar a Sant Martí Vell per tractar de com podien evitar la continuïtat política d' Artur Mas, barrant-li el pas tant a la Presidència de la Generalitat, com a la de CDC

Són fets que mostren una gran bipolaritat, per no dir una certa esquizofrènia, entre la realitat diguem-ne real i el discurs públic. Per què això ha de ser així? Afortunadament, Franco ja està mort i res del que explico és il·legal, ans tot el contrari.

Totes les cúpules dels poders haurien de voler mostrar en públic com estan i com van les coses. Però no ho fan. Han optat per crear una realitat virtual, mediàtica i essencialment televisiva. A TV3 mostren, al mil·límetre, el que els poders clànics voldrien que ens creguéssim. Ho fan per dominar-nos millor i així autoprotegir-se. A més, ho hem de pagar nosaltres, amb els nostres diners dels quals disposen els polítics, en benefici seu, no pas nostre.

Ara hem vist que el pressupost de la Generalitat acabat d'exposar estableix ajuts per a les empreses de comunicació social el 2016, per un import de 315 milions d'euros o sigui 52.290 milions de pessetes. Ai caram, ha de ser veritat que el proper 26 de juny hi haurà ?eleccions, diria un incaut. Si hi ha fum, hi ha foc.

Se'ns vol convertir a tots els ciutadans i en especial als periodistes, en un sers intel·lectualment i políticament desvalguts i nosaltres solem estar «in albis». No sabem quines persones controlen directament la informació manipulada que ens hem d'empassar, vulguem o no, cada dia, o cada hora.

Resulta ben visible que una de les «mans negres» és la de Mas. Em diuen que fa mans i mànigues per a sortir cada dia en el màxim de mitjans. Els fets canten. Retorna Franco i el No-DO?

Es gasten diners a cabassos per a només fer el pallús. La darrera ximpleria còsmica ha estat una breu estada de l'inefable conseller d'«exteriors» Raül Romeva a París. No l'ha rebut ningú, ni un conserge, excepte l'insignificant delegat de la Generalitat allí.

Tot plegat ja és massa presa de pèl. Però durarà. Molts enfrontaments s'acaben temporalment quan apareixen diners públics per repartir. Ells queden molt malament. Però nosaltres encara pitjor, en suportar-ho i passar per ximples. De Gaulle, un nacionalista francès que estimava França però no pas els francesos, va afirmar ( o se li va atribuir molt àmpliament) que «els francesos són uns bous» pel seu excessiu ( però no pas constant) amansiment. I nosaltres per què estem passant? No goso ni pensar-ho. Ens cruspim una roda de molí cada dia o cada hora, i a més estem permetent que ens ho facin pagar.