El jutge de l'Audiència Nacional que investiga els Pujol va citar a declarar com a testimonis tres exalts càrrecs de la Generalitat per interrogar-los per presumptes comissions pagades per la banca pel rendiment de les nòmines d'empleats públics, que ha denunciat un exdirectiu financer.

En un acte, el jutge José de la Mata va citar per al pròxim 13 de juny vuit nous testimonis, entre ells figuren l'exdirector de Ferrocarrils de la Generalitat Antonio Herce , el qual va ser condemnat a quatre anys de presó per malversar fons d'aquesta empresa pública, l'exgerent de l'Incasòl Antoni Paradell i l'exdirector general del Departament d'Hisenda Francesc Xavier Ruiz del Portal.

Els nous testimonis seran interrogats pel jutge arran de la denúncia d'un exdirectiu del Banc Natwest que va relatar davant la Policia Nacional una «operativa» per la que les entitats bancàries pagaven comissions en efectiu a la família Pujol i a exalts càrrecs de la Generalitat pels beneficis que obtenien de gestionar les nòmines d'empleats públics.

El jutge José de la Mata va demanar a la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) que prengués declaració a l'exdirectiu de Natwest, després de rebre un escrit en el qual aquest li comunicava que tenia informació sobre les presumptes irregularitats que van permetre els Pujol amassar la seva fortuna. En la seva declaració davant la policia, l'exbanquer va denunciar que, entre els anys 1987 a 1995, existien acords entre entitats bancàries i organismes públics per gestionar les nòmines dels empleats de l'administració i, a canvi, pagar un percentatge de comissió pels beneficis obtinguts.

Aquestes suposades comissions, segons el relat de l'exdirectiu bancari, es repartien entre comissions per a exalts càrrecs i pagaments en efectiu a diferents «despatxos», entre ells les oficines que Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l'expresident de la Generalitat, té al carrer Ganduixer de Barcelona.

L'exdirectiu va precisar que aquestes comissions corresponien a un percentatge foça elevat dels beneficis que obtenien les entitats financeres per la cessió del les assegurances socials dels funcionaris, de l'IRPF i de saldos anomenats «ociosos», en una pràctica que també mantenien amb grans empreses.