El Suprem va anul·lar ahir la condemna a un any que l'Audiència de Barcelona va imposar als exresponsables del Palau de la Música Fèlix Millet i Jordi Montull per tràfic d'influències, i va confirmar les absolucions per a l'antiga cúpula d'Urbanisme de Barcelona, en relació amb l'anomenat cas Hotel del Palau. D'aquesta manera, la Sala penal de l'alt tribunal va rebutjar els recursos presentats pel fiscal, l'acusació particular exercida en nom d'una fundació i també l'acció popular exercida per una associació de veïns de Barcelona i va saldar així l'assumpte amb absolució per a tots els acusats.

Millet i Montull van ser condemnats per irregularitats en la tramitació urbanística d'un hotel de luxe al costat de l'entitat cultural i van recórrer davant el Suprem contra aquella sentència, demanant la seva absolució. La sentència, que ara ja resta anul·lada, va imposar a Millet i Montull un any de presó i el pagament de multes de 3,6 milions i 900.000 euros, respectivament, pels delictes de tràfic d'influències i oferiment de cometre'ls.

L'Audiència va absoldre els antics responsables d'Urbanisme del consistori, que afrontaven quatre anys i set mesos de presó pels delictes de prevaricació i falsedat documental. Aquestes absolucions sí que van estar confirmades.

Aquesta és la segona vegada que el Suprem estudia l'assumpte, doncs anteriorment va obligar l'Audiència de Barcelona a repetir la seva primera sentència sobre aquest cas perquè no s'havia pronunciat sobre si existia un acord previ entre els acusats perquè els convenis de tramitació urbanística del projecte es mantinguessin ocults. L'Audiència va sentenciar de nou responent a aquesta qüestió però el Suprem va anul·lar el seu veredicte.

En la vista dels recursos contra la segona sentència el fiscal va demanar que s'elevessin a deu anys de presó les condemnes per als exresponsables del Palau de la Música de Barcelona i que es condemnés a quatre anys l'antiga cúpula d'Urbanisme municipal per una operació especulativa per construir un hotel al costat del recinte cultural.

D'aquesta manera, la sentència absolutòria del Suprem suposa, a més d'un segon correctiu per a l'Audiència de Barcelona, un seriós cop per al fiscal, el criteri del qual no és compartit per la Sala.

El Suprem assenyala que no constitueixen tràfic d'influències aquelles "gestions que, encara que exerceixin una pressió moral indeguda, no es dirigeixin a l'obtenció d'una veritable resolució, sinó a actes de tràmit, informes, consultes o dictàmens, acceleració d'expedients, informació sobre dades, actes preparatoris etcètera".

Aquest és el cas, segons el Suprem, de les gestions de les quals s'acusava els dos recurrents, a qui l'Audiència havia condemnat, segons va relatar en els fets provats de la seva sentència condemnatòria, per portar a terme certes "actuacions insistents i persistents" per tal d'influir en els responsables municipals.

Aquestes gestions es van dur a terme pels dos reus "ocultant en tot moment a les autoritats a les quals es dirigien (...) el seu pla especulatiu a través de la venda de les finques propietat de la Fundació" amb l'objectiu d'acabar construint el citat hotel.

Així doncs, l'alt tribunal va assenyalar que encara que aquest tipus de conductes puguin considerar-se moralment reprotxables i constituir infraccions administratives "o altres tipus delictius", no encaixen en el delicte de tràfic d'influències, precisament perquè aquestes no persegueixen una resolució concreta per part de les autoritats públiques a qui es dirigeixen.