Qui va fer què, a qui li va fer, per quin motiu, amb quin propòsit, per quin procediment, amb quines complicitats? Aquestes són preguntes que sorgeixen davant de qualsevol escàndol, i també sobre aquest, del qual tot just coneixem les beceroles. S´ha començat a divulgar per lliuraments la transcripció d´unes converses esborronadores entre el ministre Fernández Díaz i el cap de l´Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, i s´han recollit les primeres reaccions; però resten oberts un munt d´interrogants, tant sobre allò que les converses apunten, com sobre l´enregistrament mateix. Aquests en són alguns.
Qui va enregistrar les converses?
S'han plantejat tota mena d'imputacions, des que algú havia punxat el mòbil de De Alfonso fins que el responsable era un dels reunits. En el primer cas pot ser delicte, però no en el segon. Molts polítics, alts directius i professionals de feines delicades enregistren sistemàticament totes les reunions del seu despatx. Aquest hàbit va costar el càrrec al president nord-americà Ri-chard Nixon.
Qui és l'autor de la filtració?
El filtrador pot ser l´autor mateix dels enregistraments, o una altra persona. En més d'un any, els arxius de veu poden haver estat copiats i passats a tercers que al seu torn els hagin tornat a copiar, etcètera. En aquest darrer cas és qüestionable que la divulgació estigui emparada per la llei, ja que no respon a la defensa dels interessos legítims d'un dels interlocutors -com demostrar l'existència d'un compromís.
Per què s´ha divulgat al cap d'un any i mig?
Les converses que s'han divulgat aquesta setmana va tenir lloc l'octubre del 2014, poc abans de la consulta del 9-N, i no és fins ara que surten a la llum. S'han divulgat cinc dies abans d'unes eleccions generals molt disputades. Anteriors filtracions d'un signe diferent, que projectaven ombres sobre dirigents convergents, van aparèixer també just abans d'unes eleccions, tot i que amb una mica més de marge.
Qui treu profit de la filtració?
La divulgació de les converses posa en una situació compromesa tant De Alfonso com el ministre Fernández Díaz, que s'ha convertit en la diana de les crítiques de tots els partits espanyols (excepte el PP, és clar) i també dels catalans. I centra el focus del debat electoral en la guerra bruta dels aparells de l'Estat espanyol contra els partits sobiranistes.
Què buscaven els conspiradors?
Dels termes literals de les converses es dedueix clarament que el ministre Jorge Fernández i el director de l'OAC compartien un mateix interès per trobar material comprometedor contra dirigents de CDC i ERC, que els permetés acusar-los d'afavorir familiars seus. De Alfonso arriba a comentar que comprometre Junqueras faria reflexionar Mas sobre la conveniència d'anar plegats.
Amb qui i com investiga l'OAC?
«La Direcció d´Investigacions» de l´OAC «té la missió, en l´àmbit que li és propi, de constatar i documentar casos concrets d´ús o destinació il·legals de fons públics». L'esmentada direcció té assignades 11 persones (de les 48 que treballen a l'OAC), inclosa en aquesta xifra un director funcional, i treballa examinant la documentació que li han d'entregar les administracions investigades.
De Alfonso podia parlar de tot això amb el ministre?
La llei diu que el director de l'OAC «acorda d´ofici l´inici d´actuacions» sobre «els fets o les conductes de què tingui coneixement», de manera que podia investigar els suposats casos que s'esmenten en les converses amb el ministre, però la mateixa llei diu que «els membres de l´OAC, per garantir la confidencialitat de les investigacions, estan subjectes al deure de secret».
Hi va haver més converses i més contactes del mateix estil?
Les converses divulgades només es demostren a elles mateixes, però el to fa sospitar que no van ser contactes aïllats sinó que s´inscrivien en una dinàmica sostinguda, que d´altra banda els dos implicats defensen com a normal en el marc de la col·laboració entre institucions, malgrat que un ministeri i una oficina antifrau pertanyen a categories oposades: la de l´administració i la del vigilant d´administracions.
Què pinta aquí el grup Planeta?
Durant una de les converses el director de l'OAC parla d'encarregar una investigació sobre la família Junqueras al cap de seguretat del grup editorial Planeta, «sabent com pensa José Manuel [Lara]», per no tornar a embolicar-hi la UDEF. José Manuel Lara, propietari d'Antena 3, La Sexta i el diari La Razón, és contrari al sobiranisme i ha advertit que trauria la seu del grup de Barcelona en cas d'independència.
Què s´ha aclarit sobre la guerra bruta?
La UDEF («unitat de delictes econòmics» de la policia espanyola) ha estat acusada de «fabricar» informes per desprestigiar els líders sobiranistes, especialment de CDC, abans de les eleccions. Parlant d'un material sobre Junqueras, De Alfonso diu al ministre: «no us cremeu vosaltres traient-ho a la premsa, el fet que sempre surti la UDEF us acaba cremant (...) dóna-m'ho i ja ho trauré jo».
Per què van nomenar De Alfonso director de l´Oficina Antifrau?
Quan queda vacant la plaça de director de l'OAE, el Govern proposa una persona per ocupar-la, que el Parlament ha d'acceptar amb el vot del 60% dels diputats o del 50% en segona votació. De Alfonso va ser proposat per Artur Mas, i va rebre el vot a favor de 111 diputats (el 82% de la cambra), corresponents a CiU, PSC, PP i Ciutadans. ERC i IC es van abstenir i SI hi va votar en contra.
Per què ningú no es va adonar del joc amagat?
L´absoluta independència de funcionament és una característica essencial de l´Oficina Antifrau de Catalunya, indispensable per a la seva funció de vigilar tant la Generalitat com els ens locals. Seria formalment il·legal que Govern o partits fiquessin el nas allà dins. I si realment existeix el servei d´espionatge de què s´ha acusat la Generalitat, en aquest cas no hauria ensumat res de res.
