Marta Madrenas ha comparegut davant la premsa pe explicar l'actuació dels agents de la Guàrdia Civil al seu consistori. Segons l'alcaldessa, dos agents han accedit a 2/4 de 12 a l'edifici i han requerit cinc contractes relacionats amb la consultoria Eifal. Madrenas ha criticat el fet d'haver-se assabentat per la premsa de l'actuació i que els expedients ja els havien facilitat a antifrau el 2015. Ha indicat que en aquell moment, només se'ls hi va demanar un llistat i ara li han requerit tota la documentació. Ha informat que "els contractes són auditories" d'entre el 2009 i el 2015 i que suposen uns imports entre els 4.400 i els 17.000 euros. L'alcaldessa ha assegurat que la tramitació d'aquests contractes va ser correcte i que des de l'Ajuntament estan "tranquils".

Entrada dels agents

Dos agents de paisà de la Guàrdia Civil han entrat a l'Ajuntament de Calonge poc després de les 13 hores d'avui per demanar els expedients relacionats amb l'empresa Eifal de l'any 2009. De la mateixa manera, han entrat al consistori de Girona, sense ser vistos pels nombrosos mitjans que es congregaven a la porta esperant la seva arribada. Els agents s'han emportat la documentació relacionada amb els contractes amb la consultora Eifal. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha anunciat una compareixença pública per explicar l'actuació després d'haver convocat la Junta de Portaveus.

Per la seva part, l'Ajuntament de Calonge ha fet públic en un comunicat que el Jutjat d´Instrucció número 1 d´El Vendrell li havia requerit informació relacionada amb els "contractes existents entre l´ens o qualsevol de les entitats que depenguin d´aquesta institució i les empreses Efial Consultoria S.L., Oliver Camps i C.G.I." Segons la nota emesa pel consistori el requeriment sol·licita "la informació i expedients de contractació amb aquestes empreses des de l´any 2009".

Agents del cos armat porta a terme des de primeres hores d'avui una operació en la qual preveuen onze detencions i 48 (44 a l'Estat i 4 a Andorra) registres en 8 ajuntaments i 14 domicilis particulars, set despatxos professionals, dotze mercantils -entre elles, la seu d'Efial a Barcelona- i set entitats públiques empresarials locals (EPEL), per contractes vinculats a la consultora EFIAL. Les diligències són fruit d´una peça separada de la causa coneguda com a "cas 3%".

En l'operació s'investiguen delictes contra l'administració pública, organització criminal, malversació, prevaricació, suborn, tràfic d'influències, alteració de preus de concursos i subhastes públiques i frau a les administracions.

EL MAPA DE L'OPERACIÓ TÈRMYCA

Bassols, detingut de nou

Entre els detinguts en el marc de l'operació Termyca hi ha Josep Manel Bassols, que va ser alcalde d'Anglès (Selva) per CiU durant els anys 1995 i 2003 i que formava part de l'agrupació local de CDC a Girona. No és el primer cop que l'arresten. L'octubre del 2015 ja el van detenir durant l'operació Petrum per la seva relació amb la constructora Oproler, investigada pel 'cas 3%' de suposats pagaments de comissions a canvi d'adjudicació d'obra pública.

El president de CDC a les comarques gironines, Pere Vila, ha demanat prudència i ha exposat que el partit vol "mirar ben bé" quin és el motiu de la detenció, quines imputacions li poden acabar fent i quines conseqüències poden tenir. "Volem saber si és per la seva activitat professional o si està relacionat amb la seva activitat política, si és així, prendríem mesures però fins que no sapiguem per què l'han detingut no podem dir què farem o no farem", ha exposat Vila.

El president desmenteix "categòricament" que Bassols dirigís la campanya de Carles Puigdemont durant les darreres municipals, tot i que no ha entrat a valorar el seu paper en campanyes anteriors, i ha assegurat que el seu paper dins el partit és "residual". "Era alcalde nostre i devia tenir càrrecs orgànics i de responsabilitat, però actualment tenia un paper molt residual", ha conclòs el president de CDC a les comarques gironines.Un dels primers detinguts ha estat l'exalcalde d'Anglès Josep Manel Bassols, que ja va ser arrestat l'any passat per la seva relació amb una constructora investigada per pagar comissions a CDC. Bassols és el marit de Núria Bassols, que fins al gener va ser Comissionada de Transparència de la Generalitat. Entre els arrestats avui també hi ha l'alcalde de l'Ametlla de Mar, Andreu Martí.

També ha estat arrestat el directiu d'Efial Antoni M., així com a responsables de la consultora CGI, que va absorbir Efial fa mesos i que suposadament ha estès els mètodes irregulars a d'altres ajuntaments de la resta d'Espanya. Entre els detinguts hi figuren també dos funcionaris municipals i vuit empresaris, entre ells els responsables d'Efial i CGI, per la seva suposada vinculació a la xarxa. Els empresaris detinguts són, a més d'Antoni M., Jaume B., Blas A., Oriol M., Manuel D., Ramon S. Carles B. i Lucía M., segons les fonts.

Aquestes mateixes fonts han informat del desenvolupament d'aquesta operació, denominada Tèrmyca, es desenvolupa en 10 províncies, tot i que l'epicentre de l'operatiu és a Catalunya. Es tracta d'una operació contra suposats delictes contra l'administració pública relacionats amb l'activitat de la consultora Efial.

A Catalunya, s'han realitzat escorcolls a Tortosa, l´Ametlla de Mar, Vandellós, Cambrils i Ascó. A la resta de l'Estat s'han fet registres als ajuntaments de Torrejón d'Ardoz, Miraflores de la Serra (Madrid) i Trillo (Guadalajara) i escorcolls en diferents entitats de Castelló, Balears, Huelva, Granada i Madrid. A més, la Guàrdia Civil també s'ha personat a setze ajuntaments a requerir documentació sobre els seus contractes amb Efial i CGI, entre ells els consistoris catalans de Barcelona, Cambrils (Baix Camp), la Seu d'Urgell (Alt Urgell), Llinars del Vallès (Vallès Oriental) i Calonge (Baix Empordà).

La investigació, segons la Guàrdia Civil ha detectat la creació d'una figura instrumental i fictícia d'Entitats Públiques Empresarials Locals sense activitat específica, creant un entramat fraudulent per desviar fons públics municipals dels ajuntaments a la citada entitat pública i d'aquesta a una mercantil privada. Gran part dels fons il·legalment obtinguts eren desviats a Andorra mitjantçant complexes operacions mercantils.

Consultora Eifal, epicentre del cas

La consultora Efial es troba en l'epicentre del «cas Torredembarra», que li va costar la carrera política a l'exalcalde de la localitat Daniel Massagué (CiU). L'anomenat cas Efial va sortir a la llum pública arran l'escàndol a l'Ajuntament de Torredembarra i la detenció del seu exalcalde, Daniel Massagué, que hauria contractat els serveis d'aquesta consultora per 18.000 euros mensuals amb l'objectiu d'eludir els controls jurídics interns dels funcionaris municipals.

Segons els investigadors, Efial -una consultora especialitzada en administració pública- oferia a ajuntaments catalans, la majoria governats per CDC, serveis per millorar la seva gestió i optimitzar els comptes i, aprofitava suposadament el menor control públic a les EPEL per desviar fons.

Aquest sistema va saltar a alguns ajuntaments d'altres províncies espanyoles quan Efial va ser absorbida per CIG, segons les fonts.

Investigacions d'Antifrau

Paral·lelament, segons les fonts consultades per Efe, la Guàrdia Civil té previst anar les pròximes hores a la seu de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) per sol·licitar informació sobre investigacions que tenen obertes sobre la contractació municipal.

Antifrau manté oberta des de fa mesos una investigació sobre els contractes de serveis encarregats per l'Ajuntament de Girona entre els anys 2011 i 2015, durant l'etapa en la qual el seu alcalde era Carles Puigdemont, actual president de la Generalitat.

Aquesta investigació es va iniciar quan Antifrau encara estava dirigida per Daniel de Alfonso, que va ser destituït la setmana passada pel Parlament després de descobrir-se converses seves amb el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, en les quals buscaven dades incriminatòries contra els partits sobiranistes catalans.

En el marc d'aquesta investigació, Antifrau va requerir al març passat al consistori gironí tots els expedients de contractació de serveis acordats per l'ajuntament durant aquests anys, en què Puigdemont va exercir com a alcalde.

Ajuntament de la Seu

Efectius de la Guàrdia Civil han entrat a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell cap a les onze del matí, per, segons fonts del consistori, fer una petició d'informació per part del jutjat sobre les contractacions fetes a EFIAL. Els agents han estat una mitja hora a la casa consistorial i seguidament han marxat sense endur-se cap tipus de documentació. Des de l'ajuntament s'ha informat que es preparà la documentació requerida i es farà arribar al jutjat del Vendrell qui ha fet el requeriment.

L'alcalde de la Seu, Albert Batalla, ha senyalat que "les adjudicacions estan ben fetes, estan avalades pel secretari i per la interventora, estem molt tranquils, les adjudicacions es fan per junta de govern on hi ha tots els grups municipals". Batalla ha explicat que les contractacions amb la consultora es fan des de mitjans dels noranta i que en els darrers anys s'ha treballat per respondre als diversos requeriments que s'han fet per part del ministeri. En aquest sentit, l'alcalde, ha apuntat que "ens han ajudat al gruix de feina superior respecte a les finances municipals que han requerit la contractació de professionals externs".

Des del 2007, a l'ajuntament de La Seu d'Urgell s'han succeït nombroses contractacions per assessoraments a l'empresa EFIAL sense cap tipus de concurs públic. La suma dels imports d'aquestes contractacions des del seu inici fins a l'actualitat ascendeixen a gairebé 600.000 euros.El mes d'abril d'aquest any els grups municipals de Compromís per la Seu i d'ERC van aprovar una moció en el ple municipal per la qual no es podien fer més contractacions sense concurs amb EFIAL.

Precedent gironí

Efial també ha obtingut contractes en altres ciutats, com Girona, Ascó, l'Ametlla de Mar o la Seu d'Urgell, que també han acabat als jutjats. En el cas gironí va arribar el passat mes d'abril, quan es va saber que antifrau investiga almenys cinc contractes d'Efial per part de l'Ajuntament de Girona. Els fets van passar durant el mandat de Carles Puigdemont i van ser per un total de 112.000 euros.