Ara sí que ja no hi pot haver excusa, en cap grau ni manera: l'oficina administrativa de la Generalitat, dita Antifrau, ha de ser investigada fins al moll de l'ós i després ha de ser tancada, barrada, suprimida. La intervenció dilluns de la Guàrdia Civil, en funcions estrictes de policia judicial, ho va tornar a reafirmar. Que ahir CDC tornés a bramar que tot era culpa del ministre d' Interior fa fàstic. Es passen.

Com ja van dir persones molt honestes en el moment de la seva errada creació, la lluita contra el frau i tota forma de corrupció s'ha de dur a terme per institucions independents del poder executiu. La fiscalia, la Sindicatura de Greuges i la Sindicatura de Comptes, així com uns pocs polítics honestos destacaren, des d'aquell primer moment, la seva manca d'independència. Això s'ha de reparar del tot i de seguida.

Cal obrar ràpidament però no pas barroerament. Hi ha moltes preguntes a respondre, entrant en el que ha estat la pràctica concreta de l'Oficina Antifrau de la Generalitat (OAFG). Què ha fet, com no sigui nosa? Té algun sentit que aquesta oficina durant tot un any només enviés un afer a la Fiscalia? En té que el seu inefable titular Daniel de Alfonso cobrés més que el president de la Generalitat?

S'ha de posar negre sobre blanc el que realment feia l' OAFG. És demanar ben poc. Tafanejava tant com podia en afers que no havien estat mai de la seva competència. Puc precisar que poc després que jo destapés l'escàndol Innova, una colossal corrupció d' origen sanitari, un membre d'aquella Oficina va trucar la CUP per veure si els podia informar. Ho vaig trobar esgarrifós. Justament, se'l va enviar a passeig.

Tenint en compte que moltes actuacions afecten objectivament dirigents i militants de CDC aquests no ho han de poder saber, exceptuat del que permet i estableix la llei.

Singular interès té el fet que informacions facilitades de bona fe a l'OAFG per l'antiga amistançada de Jordi Pujol Ferrusola anessin a parar a la Generalitat, segons denuncià l'afectada.

Hi ha moltes més irregularitats. La més sonada la vaig exposar fa setmanes. Foren les converses, negociacions o el que fos respecte a trobar una entesa entre el PP i Mas. És en aquest tema que apareix la singular figura de l'exconseller Germà Gordó, exgerent de CDC durant anys i panys i autor material de la boja operació consistent a crear una filial de CDC a Perpinyà, per confiar-la a Jordi Vera.

Més poti-poti és impossible, i això que deixo de banda l'organització de sopars homenatge, per De Alfonso, a Santander, a un dels més famosos infiltrats policials dins ETA. La barreja de gèneres no podia anar més enllà. A molts magistrats els costarà creure-ho.

Després vingué la conversa entre el ministre de l'Interior i De Alfonso. Segons el director del diari que la va difondre va ser gravada per aquest darrer.

El PP va optar per treure-hi importància. No té cap ni peus que votés en contra de fer cessar de Alfonso. Per què ho va fer? CDC va optar per donar-ne una visió surrealista. De Alfonso desapareixia i tot passava a ser un episodi polític victimista més. TV3 va crear un muntatge falsificador per caure de culs. El moment era ideal per salvar vot de CDC.

Amb les eleccions a tocar, Daniel de Alfonso declarà formalment i clarament en la conversa amb el ministre: «les hemos destrozado el sistema sanitario». Resulta que una persona nomenada per Artur Mas per la seva pretesa independència digué el que ni Boi Ruiz havia gosat afirmar. Era i és una mentida monumental, com he exposat en dotzenes i dotzenes d'articles, crec que ben documentats, molt llegits i mai rebatuts. Hi ha qui ha fet quelcom de molt millor: el jutge de Reus competent en el cas Innova, que ha imputat una cinquantena de persones. En parlaré tant com vagi podent. És un tema d'un abast espectacular. S'hi troba tot: el constant menyspreu de l' independentisme pel Dret, el silenci sobre la destrucció de la sanitat pública, la servitud periodística, la falta de coratge de la casta política, el justificat atemoriment dels professionals sanitaris, la substitució temporal de De Alfonso per Maite Masià que només pot generar prevenció, etcètera. Si això no precisa un aclariment judicial, a què li cal?