La consellera de Governació, Meritxell Borràs, va anunciar ahir un acord per a la nova llei d'emergència habitacional, que podria entrar en vigor al setembre, segons la consellera. En declaracions a TV3, Borràs va explicar que s'han canviat els paràmetres per poder superar els articles de la llei suspesos pel Tribunal Constitucional i diu que la nova normativa no parla d'expropiació de la propietat sinó d'expropiació de l'ús. La consellera assegura que el text de la normativa està «àmpliament acordat» amb el Consell de l'Advocacia, el món local, inclòs l'ACM i l'FMC, i també l'Ajuntament de Barcelona. L'acord, però, no compta amb el consens de la PAH, que considera que la llei proposa eines «ferragoses, difícils d'aplicar i cares».

Borràs va argumentar que la nova llei té tres punts fonamentals per compensar els aspectes suspesos pel Tribunal Constitucional en la llei anterior. En aquest sentit, la consellera de Governació va explicar que amb la nova normativa hi haurà una mediació voluntària entre la propietat i l'afectat per acordar un pla de pagament del deute i que en lloc de parlar d'expropiació de la propietat ara es fa referència a l'expropiació de l'ús de l'habitatge, que pot anar de quatre a deu anys, segons ha dit la consellera. A més, també s'obligarà les entitats financeres a cedir en bones condicions el pis que cedeixin. La consellera calcula que tot plegat portaria a un lloguer social d'uns 130 euros al mes.

Un acord més ferm

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge va remarcar que el text de la nova llei està «àmpliament acordat» amb el Consell de l'Advocacia, el món local, incloses l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), i també l'Ajuntament de Barcelona, «tots aquells que han d'aplicar la normativa i donar respostes a les persones en situacions d'emergència». Segons la consellera, es tracta d'un text «jurídicament sòlid».

Aquest acord presentat, però, no compta amb el suport de la PAH, els impulsors de la ILP, perquè, segons va apuntar Borràs «volien anar més enllà», per exemple volien que les expropiacions d'ús també es fes en l'àmbit de particulars, a més de l'àmbit de les entitats financeres.