Victòria anti-Mas en el PDC, la CDC rebatejada. Mas ha passat de ser-ho tot -amb l'actitud invasiva que també va tenir Pujol- a formar part d'una còmica diarquia de reines mares, formada per ell i Neus Munté. Ahir al vespre, tots dos amb la cara pagaven. L'immens ego de Mas no li permetia entendre que un mirallet com el del conte li digués que ell no és el més bonic, ni el més estimat.

Mercè Conesa també serà presidenta del Consell Nacional, mentre Santi Vila no té gaire futur al davant. L'home fort de Catalunya, sigui dit sense cap menyspreu, passa a ser Carles Puigdemont. La resta són trons, ja ara.

S'ha de recordar que la candidatura anti-Mas estava cohesionada en base a punts molt honorables. El primer i principal és el rebuig de la corrupció. És una posició que ja es va manifestar, amb por, el març del 2012, quan Oriol Pujol fou nomenat secretari general de CDC, quan ja era coneguda la seva implicació en el greu cas ITV. De moment els joves guanyadors diuen constantment ser contraris a la corrupció. Entre altres, les properes vistes orals de casos del clan Pujol i del cas Innova els podran mostrar el que correspongui.

Mas va preveure que podia passar el que ha succeït. Per això va muntar l'organització del breu congrés d'ara com un galimaties immens. Volgué ser agosarat. Però ni així. A més, fins abans d'ahir no es van fer saber les normes de funcionament de la votació d'ahir. Per primera vegada en l'elecció de la direcció d'un partit hi ha hagut vot no només presencial, sinó també l'informàtic. Hi ha greus elements de preocupació que, com exposaré en propers papers, no són nous en congressos de CDC. Ahir tothom s'hi referia, amb molts recels mutus.

Des de l'inici, els contraris a Mas s'empiparen, mentre alts col·laboradors de Mas (com Turull, Rull i altres) decidiren abandonar Mas o fins i tot canviar de camp (Rull i un bon grapat). Mas quedà més sol que una òliba. A més, supèrbia obliga, Mas vetà el consens inicial hagut respecte Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona, alcaldessa de Sant Cugat i antiga col·laboradora de Lluís Recorder. Tant ella com aquest darrer són pesos pesants. Immediatament després de ser vetada per Mas, Conesa optà per presentar-se individualment a presidenta del Consell Nacional, si bé integrada en tot a l'equip ara guanyador. La insolent i falsària TV3 ha evitat citar-la en informacions. Va bé per perdre més audiència, esport que ara TV3 practica amb èxit.

No escric sobre una informació més sinó d'un tema cabdal que es volia fer passar per trivial. Es va veure el llautó, fins aleshores insospitat, amb un meu article publicat aquí el 10 de maig, amb el títol "Reunió gironina d'alcaldes (CDC) pro-Puigdemont i anti-Mas". Es troba molt fàcilment a l'hemeroteca a Internet d'aquest diari, però tots els altres mitjans ho varen callar. Tant li feia. Ara està tot vist.

Era difícil negar el que era cert i important: un sector més jove, amb experiència local, volia foragitar un Mas ambiciós fins al ridícul, que ha fet un mal immens. Ara, al PDC, no hi ha primària que pugui ressuscitar Mas ni ningú que el reivindiqui. Passa a ser un altre fals ídol fallit, com Pujol. De cap dels dos en queda res de bo. Hi ha d'haver a CDC un gran canvi. En la forma és impossible no recordar el cas dels capitans en el si del PSC. No els serà fàcil. Mas ha estat pèssim en tot i a tots els partits hi ha una gran buidor referencial.

En el lloc de Mas, qualsevol altre, potser fins i tot Jordi Pujol, hagués optat per plegar. Ja veurem si ho fa aviat. Per tant, Mas no té conviccions (sovint i raonadament l'he definit com un aventurer), ni seguidors, ni amics (molts ho hem destacat), ni discurs presentable. Ho ha sacsejat tot, radicalitzant-ho, enfrontant-nos inútilment, per a després, com a bon aventurer, treure del barret el recent vot del seu obedient Homs sobre la mesa de les Corts. Què no ha fet? On està la sanitat pública que es trobà viva i ha desaparegut? Com ha multiplicat per més de dos un endeutament que va prometre reduir? Què caracteritza el cínicament anomenat "sistema català de comunicació social"? El mentir, el callar, l'injuriar?

"Puc respectar la mort de l'enemic que juga/joc net després de tot si et fa plorar t'eixuga", va escriure el meu mai oblidat amic i excel·lent poeta Francesc Vallverdú (1935-2014). No serà mai el cas de la mort política d'Artur Mas. Crec que és just i està justificat que Mas desaparegui aviat de la vida pública. Hi ha molt a refer.