El Govern central presentarà un incident d'execució de sentència davant el Tribunal Constitucional (TC) després de la decisió adoptada ahir pel Parlament de Catalunya. Una actuació que compta amb el suport per part del líder del PSOE i de Ciutadans.

El fet que el Parlament hagi aprovat les conclusions del denominat procés constituent, que obren una via a la declaració unilateral d'independència, ha portat el Govern a reiterar el seu compromís de no «deixar passar-ne ni una» al desafiament sobiranista. Per això va anunciar una actuació davant el TC que el president del Govern, Mariano Rajoy, havia comentat prèviament amb els líders de les principals forces polítiques. El Consell de Ministres de demà autoritzarà l'Advocacia de l'Estat a presentar davant el TC l'incident d'execució a causa, segons fonts del Govern, del «nou desafiament a la legalitat i a l'ordre constitucional».

Les fonts de l'Executiu van subratllar que en la resolució aprovada ahir pel Parlament s'assenyala que el poble de Catalunya té legitimitat per començar un procés constituent propi que constés de tres fases. Una primera de procés participatiu, una segona de desconnexió amb l'Estat i convocatòria d'unes eleccions constituents que conformés una Assemblea Constituent que redactés un projecte de Constitució, i una tercera de ratificació mitjançant un referèndum.

Davant de tot això, el Govern entén que la proposta de resolució aprovada ahir al matí al Parlament vulnera radicalment la sentència del Tribunal Constitucional del 2 de desembre del 2015 que va anul·lar l'anomenat procés de desconnexió.

I vulnera també, segons l'Executiu, l'acte del 19 de juliol passat en el qual s'adverteix als poders implicats i als seus titulars, especialment a la Taula del Parlament de Catalunya, del seu deure d'impedir paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir els mandats del TC.

El Govern ha promogut fins ara dos incidents d'execució per incompliment de sentències del TC: un relacionat amb la resolució del Parlament d'inici del procés polític cap a la independència; i un altre per incompliment de la suspensió cautelar acordada pel TC de la Llei d'Acció Exterior de Catalunya.

Fonts del Constitucional consultades van subratllar que, fins al moment, el tribunal ha actuat amb «contundència» en la defensa de la Carta Magna, però també amb «prudència, mesura i tranquil·litat». El Tribunal Constitucional no vol que l'aprovació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent per part del Parlament de Catalunya es tradueixi en un enfrontament directe entre la seva institució i la cambra catalana.

Per aquest motiu, segons fonts consultades del Tribunal, el criteri predominant a l'hora de la votació era el d'esperar que l'Advocat de l'Estat o la Fiscalia registrin algun tipus de petició per activar, si cal, el debat sobre si cal aplicar al Parlament de Catalunya els mecanismes coercitius que la reforma de la Llei del TC estableix en cas d'incompliment de sentència.

De moment no hi ha cap ple programat pel que queda del mes de juliol ni tampoc per a l'agost, tot i que el president del Tribunal, Francisco Pérez de los Cobos, té potestat per convocar-lo d'urgència quan ho consideri adient segons la situació.